Celebrar la diada de Sant Jordi a Xios (Grècia), el 23 d’abril, no és fàcil. L’any 2016 ens vam trobar que coincidia amb el Dissabte Sant de Pasqua i ho van traslladar al 2 d’abril. L’any 2017 ha estat Santa Anastàsia la que li ha pres el lloc, celebració que es fa sempre el diumenge després de Pasqua de Resurrecció (el nom deriva de «resurrecció» i significa «la que té força per renèixer). De nou Sant Jordi va haver d’esperar, aquest cop al dilluns 24 d’abril.

Això passava a Lagkada, tot i que a la capital, Xios, diumenge 23 celebraven el Dia del Llibre, aquest any amb la campanya Τόλμα να διαβάζεις – atreveix-te a llegir! Vegeu a Instagram @tolma_na_diavazeis.

Interior església Sta Anastasia. Kidianda. Foto: gloriacondal

Vam pujar a peu a la petita església d’Agia Anastasia, a Kidianda (Αγια Aναστασια, Kυδιαντα), el poble abandonat els anys 50 perquè als seus habitants els era més fàcil viure a baix el mar, a Lagkada. La capella continua allà dalt i s’hi celebra la festa. A la nit havia plogut molt i feia fresca. Per primer cop, dins una església grega, estem al costat d’una estufa. El primer dia que suem. En acabar la cerimònia religiosa, una dona ens regala a cadascuna -les primeres- un tros de coca.

Celebracio Sta Anastasia. Kidianda. Grecia. Foto: gloriacondal

Ja a fora, ens han tornat a donar pa de pessic i dolços. Els homes eren sota un arbre, fent el vermut amb ouzo i mezés, però no ens hi hem acostat. Es notava que no feia bon dia perquè tothom tenia pressa per marxar. Quan ja quedava poca gent, ens han dit que anéssim a la taula dels homes i llavors hi hem anat i una dona ens ha cantat les excel·lències d’uns formatges que hi havia. «Els fa aquest homes», ens han dit. I hem quedat que farem algun negoci, perquè estaven molt bons.

Església S. Jordi Lagkada. Grecia. Foto: gloriacondal

Dilluns sí, vam celebrar Sant Jordi pujant a la capella d’Agios Giorgos. Aquest any hi havia menys gent i ha acabat ràpid. De nou ens han convidat primer a coques i dolços, i més tard a la taula del pica-pica: intentem donar diners, com fan ells, però es posen a cridar que no i a sobre, agafen una bossa de plàstic i hi fiquen un pa rodó beneït. I més: a fora, una iaia agafa un paper de plata, embolica diferents formatges i ens els dóna. I encara ens pregunten si volem cafè, una diu que sí, l’altra que no… i en porten un per a cadascuna!

Pa beneït. Xios. Grecia. Foto: gloriacondal

La carnissera ens explicava que fa anys la gent havia pujat allà dalt a fer un àpat; son pare havia donat 2 vedelles, però feia molta calor i tots estaven mig desmaiats. Ell va pregar a S. Jordi i al cap d’una estona va començar a fer fred i van revifar-se. Per això va donar diners per fer-hi un annex a la capella en honor del sant, any 1993 (hi ha una placa amb el seu nom). Els homes i dones del poble de Lagkada havien col·laborat amb diners o amb la seva feina (paletes, pintors, electricistes…) per fer l’ermita, al marge de si eren creients o no, d’esquerres o de dretes. La van inaugurar el 1953 i tots els que ens en parlen, se l’estimen.

Sant Jordi. Lagkada. Xios. Foto: gloriacondal

En dos dies hem honorat una santa i un sant. Des d’un punt de vista igualitari, la dona ha passat davant de l’home en el calendari. En aquest sentit, res a dir. El Jordi segur que ho entén.