
Cim de Pico Açores. Foto: gloriacondal
A l’illa de Pico hi ha dos temes estrella: el seu pic/cim i les vinyes. L’escriptor Tabucchi deia: «és un con volcànic que emergeix de l’oceà, una muntanya abrupta posada sobre el mar, amb 3 poblets: Madalena, S. Roque i Lajes, la resta és roca de lava on neix de tant en tant alguna herba». Sí, però amb matisos.

Cim de Pico des de Casa Montanha. Foto: gloriacondal
Hi ha la mare dels ous, el volcà de Pico (2.351 m), el cim més alt de les Açores i de Portugal. S’hi pot pujar (unes 7 h a/t) des del «camp base», la Casa da Montanha, a 1.223 m sota el volcà de la Cabeça das Cabras. Però lligat al volcà hi ha lagoas, misterios (lava que ha baixat avall) i coves, la més espectacular, la Gruta das Torres (més de 5 km llarg), formada fa uns 1.500 anys a partir de l’erució del Cabeço Bravo.
La vigília de S. Joan vam participar en la revetlla al convent S. Pedro Alcántara, a S. Roque. Taules i cadires, banderoles i fanalets al voltant d’una araucària enorme, agermanada amb una altra del Jardí botànic de Sydney. Dalt d’una tarima, una banda (filarmónica en diuen) mentra la gent menja i beu. El plat estrella és la sardina. Un home ens explica que abans era una festa molt sonada, però ha baixat molt. Ell va viure molts anys al Canadà on va emigrar, però en morir la dona va tornar, s’ha casat de nou, i un fill toca a la banda. Fan una mena de subhasta amb aliments que ha portat la gent: un pastís, ous… El capellà ha muntat una mena d’altar amb diversos nivells i dalt de tot hi ha una imatge d’uns 30 cm de Sant Joan, molt lleig, amb casetes, bens, gent… com un pessebre. Després fa una petita foguera i la canalla salten pel damunt, però el més maco és l’encesa de petits globus que llencen amunt. Cal fer-ho amb cura perquè no es cremi, i amb sort, pren alçada, com el primer, que el vent porta cap a l’illa de S. Jorge, al davant i qui sap, potser més enllà. Tornant cap a casa, prop de les 10 de la nit, és fosc però encara amb unes ratlletes a occident per on s’ha post el sol, veiem la silueta del Pico, sempre imponent. I també sempre tenim la companyia de les dues illes més properes, Faial i S. Jorge. Un privilegi.

Vinyes Pico Açores. Foto: gloriacondal
Les vinyes són, des del s XVI, la gran riquesa de Pico. De manera similar a Lanzarote, la gent va trobar la manera que creixessin ceps i donessin bon vi. Terra dura i treballada per famílies, en petites parcel·les de vinyes, separades per monticles de pedra (maroiços).
Hi ha 2 zones bàsiques, patrimoni de la Humanitat, al nord-oest de Madalena, Criança Velha i els seu entorn, i a l’est de Madalena, la costa de Cachorro-Lajido-Cabrito, aquest, un des indrets que ens ha captivat, pel paisatge, les cases, la costa… i el vi, tot i que n’hi ha a d’altres llocs, com als voltants d’Endrade i Matenha, a l’est (Ponta Ilha), amb un far preciós.

Lajido. Pico Açores. Foto: gloriacondal
Pico té una crta circular (uns 50 km longitud), una crta transversal de Madalena fins a meitat illa, i una de nord (S. Roque) a sud (Lajes), 25 km.
Segona illa més gran de les Açores després de S.Miguel. Superfície 444 km2. 14.500 habitants. Poblada des del 1842, S. Mateus.

Lajes do Pico. Açores. Foto: gloriacondal