Tassos (Θασος)

Una illa on molts dels carrers dels pobles tenen la calçada i les voreres de marbre. Algunes platgetes, en lloc de sorra, també estan cobertes de petites pedres de marbre. De quin país parlem? D’un que va sobrat, és clar: Grècia.

panagia marbre

Illa de Tasos.Marbre. Foto: gloriacondal

L’illa de Tassos era coneguda, a l’antiguitat per les mines i el marbre. Les pedres són la seva gran riquesa, a més de les oliveres. Encara avui hi ha fàbriques de marbre que l’exporten a tot el món.

ferri tassos

Ferri Keramotí Tassos. Foto: gloriacondal

S’hi arriba en ferri des de Kavala (18 milles) o des de Keramotí (8 milles, uns 20’). No té aeroport. Són uns 14.000 habitants i l’illa té forma circular. Fer-hi la volta per carretera són 99 km. El cim més alt és l’Ipsarion (1.204 m) i la capital, Limenas.

limenas tasos

Limenas. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

El 95% del turisme és de l’Europa de l’est i té nombroses platges: al nord-est, les més famoses són Marble Beach i Golden Beach. Al sud, Potós és una població gran, amb platges i turistes, molt a prop de Limenaria, la ciutat més important d’aquella banda. La majoria de platges són de sorra i algunes tenen grans plaques rocoses en entrar a l’aigua, cosa que dificulta entrar i sortir-ne. A prop de Limenas cal anar a un poble penjat a la muntanya, Panagiá, amb cases tradicionals, restaurants que serveixen cabra i vistes. De camí, una pedrera d’on extreuen el marbre.

panagia tassos

Panagia. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

Des de l’oest, a Prinos, d’on surten ferris a Kavala, s’arriba a dos poblets penjats a la muntanya, Micró i Megalo Kazaviti, amb fonts, senders per caminar, i tavernes de cabres. Des del sud-oest, entre Potós i Skala Marion, surten 3 carreteres cap a l’interior de l’illa, que porten a Teologos, Kastro i Mariés. La visita a Teologos, antiga capital de l’illa, és obligada, no només pels restaurants de cabra i be, sinó perquè té l’església d’Agios Dimitrios, del 1803, amb icones, i sobretot, un iconostasi, obra d’un monjo d’Atos, que hi treballà 8 anys, un treball molt especial que només es troba en pocs llocs de Macedònia oriental i Tràcia.

agios dimitrios

Esglesia Agios Dimitrios. Teologos. Tasos. Grecia. Foto: gloriacondal

La carretera que porta a Mariés permet acostar-se (2 km) a un petit embassament i unes cascades, amb vegetació típica de zones d’aigua. De camí, el monestir de Panagiá, de monjos. Finalment, la crta. que porta a Kastro. que acaba l’asfalt just on comença el poble, a 800 m d’altitud, amb vistes impressionants a tota l’illa. Hi va haver un castell i ara queden algunes cases disseminades, de pedra, un parell de tavernes i l’església de s. Atanasi. Sensacions profundes.

Kastro Tassos

Kastro. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

Nosaltres vam estar uns dies a Limenas, al nord, i uns altres a Limenaria, al sud. De l’una a l’altra hi ha 39 km. A Limenas hi ha restes de l’àgora, d’un teatre, l’acròpolis, etc. Tenim la sort d’assistir a un concert de la coral de Tassos al pati del museu arqueològic i de sopar a la taverna Alexandra, amb música en directe i una mestressa que tant serveix una comanda com es posa a ballar un sirtaki.

museu arqueologia tasos

Museu Arqueologic Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

A Limenària destaquen les restes del passat miner, la més visible, l’edifici de l’anomenat «Palataki» del 1903, que es veu des de baix el port, en un petit turó sobre el mar, on vivia l’amo de la mina propera, un alemany anomenat Speidel. El 1963 la mina tancà, l’edifici va restar abandonat i el van declarar Monument Nacional però més endavant el va treure de la llista. Recordem amb tristesa un altre monument abandonat, l’hospital de leprosos de Xios. En el camí fins a la platja de Metalià, a baix del turó, es veuen restes dels edificis administratius, dels habitatges del personal, maquinària i restes al mateix port on embarcaven el material.

palataki tasos

Palataki, Limenaria. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

Al sud-est, i en una zona molt propera l’una de l’altra, la doble platja d’Alikí, el monestir de S. Miquel Arcàngel, de monges, i l’anomenada llacuna Giola, tocant al mar, famosa pels colors verdosos. Cal aparcar dalt la carretera i baixar per una pista primer, i després un sender molt dolent, fins arribar-hi, (uns 20’). A nosaltres ens va decebre: molta gent, l’aigua no tenia res especial, i si volies sucar-te, calia tirar-te d’amunt. Res a veure amb les imatges vistes en postals i per internet.

giola tasos

Llacuna Giola. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

Si es té pressa, l’illa es pot veure en 2 o 3 dies. Si es vol fer amb calma, uns quants més. Les oliveres són presents arreu i, per tant, les olives i l’oli.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges per Grècia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s