Illa de Samotracia, Grecia. Foto: gloriacondal

Coneixeu l’estàtua de l’Atenea Nike o “Victòria” de Samotràcia? Si hi ha algú que no la coneix, és la figura que porten els Rolls Royce i el nom que inspirà la marca d’esports Nike, així com el logo. Nosaltres hem anat a l’illa de Samotràcia a conèixer on era originàriament.

Arribar-hi no és fàcil. Érem a l’illa de Tassos, al nord de l’Egeu i a l’oest de Samotràcia, però no hi ha connexió. Cal tornar a Keramotí, a la costa de Macedònia i d’allà agafar 3 busos diferents fins arribar a Alexandrúpoli, on agafem un ferri a Samotràcia (no té aeroport). Gran part del territori (178 km2) és parc natural. Ocupada pels otomans, el 1863 van autoritzar els francesos a endur-se l’estàtua, ara al Louvre. Hi viuen unes 3.000 persones que han optat per un turisme cultural i de natura. Hi ha alguns càmpings i pocs allotjaments, pocs cotxes per llogar i força motos, poques carreteres transitables i platges on s’arriba només per mar.

Santuari dels grans Déus on van trobar l’estàtua de la Victoria Alada. Foto: gloriacondal

El primer que fem és anar a Paleopóli a visitar el Santuari dels Grans Déus. El museu on hi ha una còpia de la Victoria fa dos anys que va tancar. Les ruïnes del que va ser un gran centre religiós ocupen una extensió gran. Al centre hi resten 5 columnes del que era el santuari. Seiem i contemplem, i ens imaginem l’Atenea Nike allà. Un equip d’arqueòlegs està excavant en el que era el teatre.

Cim Fengari, Samotracia, sovint tapat pels nuvols. Foto: gloriacondal

Molta gent ve per fer un dels pics més alts de l’Egeu, el Fengari (1.611 m), una excursió d’unes 11 hores de durada, amb un grau de dificultat considerable, sempre envoltat de núvols. Homer parla del cim al cant XIII de La Ilíada: «no en va, el poderós Posidó estava a l’aguait en el cim més alt de la selvosa Samotràcia, contemplant la lluita…En aquell lloc s’havia assegut Posseidó en sortir del mar».

Termes aire lliure a Terma. Samotracia. Foto: gloriacondal

Passem uns dies a Kamariótissa, el port, i uns altres a Terma, a 14 km, un lloc que permet pujar al Fengari, fer excursions a diverses gorges i té platja a 1 km. Des del mar veiem les muntanyes del davant, a tocar, amb molt desnivell. El Panagiotis, el xicot d’on dormim, un lloc que també és pastisseria, ens fa tastar un dolç típic de Samos, «bugatsa» (μπουγάτσα), molt bo. La taverna de la plaça, sota uns plataners descomunals i al costat d’un rec que té molt èxit entre la canalla, sempre és plena de gent. Molts són motxillers, i a l’entrada del poble es posen paradetes d’artesans, llibres vells i herbes. Sembla que hàgim tornat als anys 60, amb els hippies i alguns despenjats.

Gorgs Gria. Samotracia. Grecia. FOto: gloriacondal

Les gorges de Grià (Γριά βαθρες) són a uns 20’ caminant. Cal anar per un camí empedrat amb unes quantes tavernes, i un cop topem amb el riu, seguir el curs amunt entre un bosc espès d’enormes plataners i un rec. Arribem al primer gorg, d’aigües cristallines, grandet, una cascada i pocs metres amunt, la segona i la tercera.

Gorgs Fonias. Samotracia. Foto: gloriacondal

Les gorges de Foniàs són més complicades. El bus ens deixa a la carretera i ja veiem el camí que passa paral·lel al riu Foniàs, anomenat “l’assassí” per les inundacions primaverals. Seguim el sender, que es va complicant, perquè amb les pluges, el curs de riu canvia. Aigües netes, plataners, castanyers, cedres, alzines, falgueres… Hi ha moments que és millor passar per la llera, entre pedrots i aigua, que no pujar per senders esllavissats. Triguem uns 40’, comptant els retrocessos per buscar millors camins. El primer gorg és éspectacular: aigües netes, transparents, verdes, fredes… la cascada només la veus si nedes cap endins, perquè queda amagada. Un sender costerut i relliscós va cap a la següent, a uns 30′. De retorn, bany a la platja, sense gent, aigües tranquil·les i còdols negres. A la banda on el riu Foniàs arriba al mar hi ha un petit delta i les restes d’una torre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El millor poble de l’illa és Xora. Com a tants llocs de Grècia, Xora és el poble antic, original, amagat dalt d’una muntanya, amb vistes, per protegir-se dels pirates. No és el més espectacular de les illes però és maquet, en amfiteatre, carrers estrets i a dalt de tot, un castell; allà hi ha un petit cafè amb vistes sota uns plataners gegants. No veurem la posta de sol des d’aquí, perquè un turonet que tenim al davant ho taparà, però veiem com es va fent fosc i el poblet es va il·luminant.

Profitis Ilies. Samotracia. Foto: gloriacondal

Un altre poble és Profitis Ilies, el més alt de l’illa, famós pels restaurants de cabres, i més avall, Kastelli, amb vistes a turons suaus, camps, tancats de cabres i de fons, el mar.

EL poble de Terma ha d’espavilar si no vol decaure. L’edifici dels banys estava pendent d’obrir, per problemes tècnics. Les basses de més amunt, deixades i brutes. La quantitat de “penjats”, si augmenta, pot desanimar altres turistes.