Tessalònica (Salònica) ha estat romana, bizantina i turca, i durant molts anys va ser el centre sefardí més gran de la Mediterrània. Molts pobles hi ha deixat les seves empremtes. La seva gran riquesa és la diversitat. És la segona ciutat del país i capital de la regió de Macedònia.

La plaça Aristòtil és el centre neuràlgic, amb l’estàtua de bronze del filòsof amb el dit gros del peu daurat de tant tocar-lo. La Torre Blanca (torre veneciana del s.XV), és el símbol de la ciutat. Enllà, una escultura d’Alexandre Magne i més amunt, una altra contemporània, de paraigües. L’església d’Agios Georgios (o Rotonda) havia de ser el mausoleu del romà Galeri però acabà convertida en església bizantina. L’arc de triomf de Galeri, amb inscripcions de camells i escenes de la vida romana, és un punt de trobada d’amics i parelles.
Més amunt, l’església d’Agios Dimitrios, amb una gran cripta, i encara més amunt la petita església del Profeta Elies, amb algunes pintures murals molt fosques. L’església d’Agia Sofia té mosaics i unes làmpades d’or amb uns paons espectaculars; a la ciutat alta, l’església d’Ossios David (s. V), amb un pantòcrator amb un Crist jove, sense barba, cosa poc usual. Més amunt, la muralla de Teodosi, amb la ciutat als nostres peus.

A la plaça Elefterias hi ha una escultura d’homenatge als jueus morts pels nazis. «L’any 1943, 366 jueus d’origen espanyol reben l’ordre de partir a un camp de concentració. El cònsol espanyol Romero Radigales informa els superiors de l’oferiment del govern suec de repatriar-los en vaixells de la Creu Roja, però l’aleshores ministro d’Exteriors Gomez Jordana li prohibeix fer res, per no enemistar el règim franquista amb el govern de Hitler. Al final, se salven». (Olalla, 2012). Ruta jueva aquí.

El barri Ladádika, és l’antic «barri xino»: tavernes, cafès i bars musicals (Salònica és la capital del gènere rebètic, prohibit en temps militars). També aquí sorgí el poema Epitafi, de Iannis Ritzos el 1936 en record de 12 treballadors morts en una manifestació, que Teodorakis va musicar.
Youtube: Πού πέταξε τ’ αγόρι μου (On va volar el meu fill).

Dos museus: el Museu Macedoni d’Art Modern, on recordem un bust en pintura d’Alexandre Magne fet per Andy Wharhol i algunes pintures naïf de Teodosi, i el Museu Arqueològic de Macedònia, al costat, molt bo. I per acabar, una volta pel mercat de Mondiano, amb molta vida. Al c/Karidi, tavernes i figures de cartró de mida natural dalt les teulades. Les obres del metro són eternes: sempre troben ruïnes!

Salònica és la capital d’un gènere tradicional de música grega, el rebètic, portada pels refugiats d’Àsia Menor rebètic, arran de la catàstrofe d’Esmirna. Un els primers músics fou Alexiou nascut el 1850 a Romania i mort a Lesbos el 1925. El rebètic no té tabús, parla de les drogues, la presó, els errors de la vida… Els militars de la junta la van prohibir, és clar.
