Es nota que a Bordeus (250.000 habitants) hi ha diners des de fa molt temps. A més, l’exalcalde Alain Juppé, a partir de 1996 va saber transformar una ciutat grisa en un espai obert als colors que, des del 2007, és Patrimoni de la Humanitat.
La Gironda. França
La majoria de monuments es troben a la riba esquerra, entre els ponts de Chaban Delmas i el de Pierre, al barri del mateix nom. El que ens ha agradat més és la plaça de la Borsa, amb el mirall d’aigua. Comença a enfosquir, amb la posta de sol rera l’edifici i tot es reflecteix a la fina capa d’aigua on som. Nosaltres, enlluernades amb l’aigua, els raigs i el vapor, ens plantem de cara al vell edifici, ens mullem, riem i ballem.
També ens ha encantat, a la plaça de la Comédie, l’escultura Sanna, de Jaume Plensa, una cara d’una nena de 7 m de ferro colat. El Teatre (s. XVIII) és símbol del poder burgès del moment. Mirant el cartell, pura enveja. No gaire lluny, la Catedral de S. André, la torre de Pey Berland, i un xic enllà, l’Ajuntament. Travessa el barri la rue Sta Catherine, el carrer comercial i de vianants més llarg de França.
Sanna. Jaume Plensa. Bordeus. Foto: gloriacondal
Més al nord, la plaça de Quinconces, amb el Monument als girondins i la immensa esplanada. Continuant amunt, el barri dels Chartrons, amb la rue de N. Dame (botigues d’antiquaris, carrers estrets, llocs tranquils, l’església de S. Lluís) l’antic mercat de les Halles (ara sala de cultura), bars i cafès…
Museu del Vi. Bordeus. Foto: gloriacondal
El riu Garona és marronós perquè les aigües marines que pugen amb les marees es barregen amb les fluvials. El pont Chaban Delmas (2013) és el pont llevadís més gran d’Europa. Tocant, la Ciutat del vi (2016) construïda en fibra de vidre pels arquitectes Anouk Legendre i Nicolas Desmazières, que volien recrear la imatge d’un cep combinada amb un got de vi i els corresponents reflexos. Són 14.000 m2 dedicats a la cultura del vi.
Darwin. La Bastida. Bordeus. Foto: gloriacondal
A l’altra banda del riu, el barri de la Bastida, reconvertit en un barri ecosostenible, amb la plaça Stalingrad com a centre i el Darwin Caserne Niel, un espai de múltiples funcions alternatives: sala d’esdeveniments i concerts, botiga orgànica, bar restaurant, tallers per a artistes…
Bordeus té un parell de pastes típiques, els acanalats o “caneles”, i els macarons.
Si teniu temps, podeu fer alguna incursió pels voltants
Duna del Pilat la més alta d’Europa: 2,9 km de llarg, 616 m d’ample i 110 m d’alta… un bosquet de pins en una banda, la mar a l’altra. Per arribar a dalt hi ha unes escales, no és gaire romàntic, però és pràctic. Vistes de la Badia Arcachon i del cap Ferret. A Arcachon, la Vile d’Hivern, un barri a la part alta, amb un mirador de ferro i escales de cargol.
Duna Pilat. Gironda. França. Foto: gloriacondal
Per als amants del vi, Montagne és un petit poble entre vinyes on vam dormir una nit. D’allà vam anar a S. Emilion, ciutat medieval amb molt turisme, patrimoni de la Unesco, amb petits cellers i envoltada de vinyes. Monuments, esglésies com l’església col·legiata i el claustre. Marcat per la seva geologia, el poble va adaptar-se modelant el relleu amb turonets que designaven els carrers de la ciutat. Quatre monticles connecten la ciutat alta i la baixa. Moltes coves naturals, la més emblemàtica, l’església monolítica. Des de la Torre del Rey, vistes impressionants.
S. Emilion. França. Foto: gloriacondal
Rauzan, a 15 km, amb un castell, mencionat per primer cop el s. XIII, i l’església romànica de S. Pierre. A 20 km, l’Abadia de Sauve-Majeure (1079), patrimoni de la Unesco, entre el riu Garona i el Dordonya, punt de parada del Camino de Santiago. Imponent.
Abadia Sauve Majeure. França. Foto: gloriacondal
Al nord hi ha l’estuari de la Gironda, fruit de la confluència dels rius Garona i Dordonya, un espai natural on trobem aus salvatges i peixos migratoris. Una carretera va fins a Verdon du Mar, d’on surt un ferri per creuar a l’altra banda, a Royan, a la riba nord. A mig camí, el Far de Cordovan, que es pot visitar, però això ja és una altra història (i departament).
Gloria Condal 