Les Landes s’estenen des de Baiona fins al sud de Bordeus, amb platges de sorra i boscos de pins plantats en temps de Napoleó per aprofitar les zones d’aiguamolls infèrtils en un territori inhòspit. Ara, l’explotació de la fusta i la resina és una gran indústria. El Parque Natural Regional des Landes de Gascogne (Natura) ocupa 300 ha, amb fauna i flora importants, platges fluvials i llacs. Nosaltres fem un petit tast del nord: hi entrem ja a una bona alçada i no baixem més avall. Descobrim una pedra que només es troba aquí, un campanar de l’Edat Mitjana que guarda un gran tresor i una base d’hidroavions des d’on volaven a Amèrica (un dels pilots, S. Exupéry)
Arribem a Mont de Marsan a l’hora de sortida d’escoles i instituts, un cacau de cotxes i canalla. Ciutat gran, maca, més coneguda per “Lo Mont”, amb 2 rius que la creuen, el Midou i el Douze, que, en ple centre, formen el Midouze, principal afluent de l’Adour. D’aquí, per la D 834, arribem a Sabres, poblet amb cases tancades, una plaça amb gent fent picnic, l’Ajuntament tancat, però un panell electrònic amb informacions… Dinem i després fem una volta per l’església de S. Miquel, amb una curiosa espandanya amb torreó. De Sabres surt un trenet fins a Marqueze, on hi ha un Ecomuseu que explica la vida i història d’aquesta regió.
Platja de Mimizan. Foto: gloriaconsal
Per explorar aquesta zona ens allotgem a Mimizan, amb serveis i una llarga platja (dunes, marea, molta gent fent surf…). És agradable passejar-hi descalces amb la marea baixa, agafar petxines, rebre el sol calentó i plantar cara al vent. Al poble interior, just a 1.000 km de Santiago de Compostela (una escultura d’una petxina ho recorda) hi ha un gran tresor, patrimoni de la Unesco: el campanar-porxo. A l’Edat Mitjana es construeix una abadia benedictina amb murs de maons, però una duna propera amenaça l’existència i els monjos l’abandonen; ara només en queda la torre amb una porta decorada amb arcs i murals, alguns basats en evangelis apòcrifs, d’altres en el zodíac… i a la part superior, frescos amb un pantòcrator (s. XV) on el Pare agafa Crist de la creu, per primer cop representat així, però les jerarquies no ho veien bé i es tapa; l’any 2000 en rehabilitar-ho, ho descobreixen.
A prop, llacs i estanys. El llac Cazaus-Sanguinet, al nord, és el més gran (5.600 ha) i sota les aigües han descobert les ruïnes d’un poblat de l’Edat del Ferro. A Navarrosse, moltes barques amarrades, sobretot velers, autocaravanes, pins… Aquí arriba el canal Transaquitània (6 km de llarg, 10 m ample i 4 m fons), obert a la navegació el 1840, que uneix aquest llac amb el Pétit Étang i el llac sud (3.400 ha) de Biscarrose, una població amb una església xula, carrers de vianants, amb cafès, botigues… En aquest llac hi ha el Museu de la Hidroaviació que explica la construcció, els anys 30, d’una base militar on volaven hidroavions a Amèrica; entre d’altres pilots, hi havia S. Exúpery, l’autor de El petit príncep.
Canal Transaquitània. Llacs Biscarrosse. França. Foto: gloriacondal
El darrer llac és el d’Aureilhan. En una riba hi ha l’Hotel du Lac, maco, petit i coquetó. Fem la Promenade fleurie per un jardí de 400 espècies de flors i arbustos. Després caminem fins al Chateau de Woodsruck (1911), construït pel duc de Westminster com a pavelló de caça imitant cases del sud d’Àfrica. Aquí hi han estat Coco Chanel, Churchill, Chaplin, Dalí, Alfons XIII…
Recorrem 3 poblets de l’entorn, sobretot per les esglésies: Parentis en Born, Pontex les Forges i S. Paul in Born, amb arquitectura típica de la zona, de maons i fusta de freixe, més una pedra, el garluche, un gres ferruginós que es va extreure fins el 1892. El subsòl n’és ple -ens diuen- reté aigua i és bo per al pins.
La combinació platges del mar Atlàntic amb llacs i coníferes ha estat molt bona. I hem après molt, com sempre. Viatjar ens fa més sàvies!
Gloria Condal 