Catedral Perigús. Foto: gloriacondal

Després de molts dies de viatjar per terres de França sense veure ni un turonet, ens feia il·lusió trobar ondulacions, ni que fossin petites. Descobrim la ciutat de Perigús, amb una catedral potent, la vall de Vezère, solcada per rius, coves i petits pobles i la ciutat medieval de Sarlat. La regió és una zona geològica formada per altiplans calcaris coberts per sediments sorrencs i argiles, que tenen, a vegades, un aspecte ondulat. La majoria dels boscos són roures i castanyers i veiem, sobretot, camps de cereals, fruiters i vinya. A més, hi ha moltes tòfones.

Abadia de Brantôme. França. Foto: gloriacondal

Divideixen la regió del Perigord en quatre colors o zones: el primer és el verd, amb diferents rius i força vegetació. Per aquí circulem fins que fem la primera parada a l’Abadia de Brantôme, en un poble coquetó amb molta vida al voltant del riu Dronne. En una petita illa d’un meandre, Carlemagne va fer construir una abadia el s.IX. El claustre s’acabà el 1539 i en temps de la Revolució Francesa va ser una sala de festes. L’arquitecte Pau Abadie la restaurà a partir de 1850 i l’annex ara és l’Ajuntament. Al darrera, observem moltes coves.

Perigús. L’eschif de Creyssac o Echaffaud. Foto: gloriacondal

Continuem fins Perigús (Périgueux), a 86 km, aquí ja en zona del Perigord blanc, pel blanc del sòl i els congostos per on circulen els rius. Ens allotgem en una antiga casa medieval davant d’un edifici molt especial, L’eschif de Creyssac (Echaffaud), del 1347, construït en fang i fusta, que servia de torre de vigilància entre la ciutat i el riu. Som a tocar de la catedral.

Perigús. Plaça S. Lluís. Foto: gloriacondal

Perigús neix de la fusió de dos centres medievals oposats geogràficament i políticament: la vila galo-romana a l’oest i el burg medieval-renaixentista de Puy Saint-Front a l’est. La plaça du Codercés de les més antigues; allà hi ha l’edifici del mercat, i trobem la curta rue de Sagesse (al núm. 1 hi havia hagut l’hotel l’Estrada, amb una escala “a la francesa”, molt especial). A la placeta de S. Lluís hi ha un xamfrà amb una casa del s. XV. De la plaça del claustre es té bona vista de les cúpules de la catedral de de S. Front. Restaurada per Abadie li va servir per construir després el Sacré Coeur de París. De nit, creuem el riu per veure la catedral reflectida sobre les aigües del riu Isle.

S. Leon Vezere. França. Església. FOto: gloriacondal

Sortim cap al Perigord negre, per les ombres dels roures. Arribem a St-Leon-sur-Vézere, a 45 km, per carreteres secundàries, bosquets, camps de panís, granges… Vall xula d’uns 50 km entre el riu Vezere, amb coves i refugis prehistòrics. S. Leon és un poblet medieval en un meandre, que té un pont de ferro per creuar el riu. Val la pena passejar-hi amb calma.

Roca Sant Cristòfol. Perigord. França. Foto: gloriacondal

Continuem per la crta. paral·lela al riu fins a la Roca de S. Cristòfol, un mur calcari d’1 km i 80 m d’alt, deformat per les aigües del riu i el gel, que van crear un centenar de coves aèries on vivien els homes prehistòrics; es van modificar durant l’Edat Mitjana per ser un fort i una ciutat troglodita, fins a la Renaixença. Hi havia esglésies, una forja, i tenien artefactes per pujar i baixar les coses. Continuem camí fins arribar a la Maison forte de Reignac, un castell construït dins la roca, que es conserva intacte.

Maison forte de Reignac. Vall Vezere. Perigord. Foto: gloriacondal

Cap al migdia arribem a Sarlat le Caneda, capital del Périgord Negre, amb el riu Dordonya al sud, encara amb els mateixos paisatges del matí. Avui és dia de mercat. Molta gent comprant, molts turistes, no es veuen ni els edificis… Sarlat té tant patrimoni que cada passa que fas és història. Destaquem la catedral de S. Sacerdos, La maison de Boetie, a prop, el mercat permanent en un edifici d’una antiga església de dos nivells (edifici remodelat per Jean Nouvel), la font de Sta. Maria, la plaça de la Llibertad, la plaça del mercat de les tres oques… Comprem llaunetes de patés en una botiga i marxem amb la sensació que no l’hem pogut conèixer prou per culpa del gran nombre de parades de mercat i els centenars de persones, turistes i vilatans, que hi havia. (A Sarlat s’han rodat moltes pel·lícules, cliqueu aquí per veure quines).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vam descartar visitar les famoses Coves de Lascaux perquè havíem de triar i, tot i saber el seu valor, preferim coses més humils.