Petita illa de l’Egeu de 4,6 km2, sense cotxes. A 1 km de la costa oest de Kálimnos, cada mitja hora surten barques cap allà des de Mirtiés. Abans formava part de Kàlimnos, però el segle VI uns terratrèmols van provocar-ne la separació. I així van quedar.

Gran muntanya amb el cim de 460 m, té poca base, només a la costa sud-est hi ha un petit espai on han nascut quatre cases mal comptades, algunes tavernes, habitacions i un petit supermercat. Una mica enllà, església i cementiri.

L’any 2011 hi vivien 94 persones, ara potser menys. Hi ha algunes petites platges properes al moll on arriben les barques, o d’altres més amagades (platja secreta) al sud-oest. També restes d’antics banys i de capelles arreu. Al nord, restes d’un castell bizantí. A dins, com tantes vegades, els grecs hi van construir una capella, aquí, la de Sant Constantí.

Des del 2007 s’organitzen escalades a les tres coves que hi ha. Com a la costa del davant, de Kálimnos, és un lloc ideal per escalar.

A la taverna Rita, lloguen habitacions. Mentre nosaltres dinàvem, va arribar una parella de turistes amb quitxalla. El nen de la taverna, en veure’ls, va agafar un cubell que tenia ple de joguines i els les va anar a portar. Van acabar jugant tots tres amb les joguines sobre la taula, mentre els pares menjaven una amanida i peix. Nosaltres, amb una gerreta de vi blanc, ho observàvem tot, amb el rellotge aturat. Illa ideal per desaparèixer de la circulació uns dies.