mapa kalimnos

L’illa de Kalimnos (Κάλυμνος) a l’Egeu (Grècia), va ser famosa fa anys per les esponges. Ara és coneguda per ser un lloc d’immersions i d’escalada. Per nosaltres, que ni baixem sota el mar ni pugem a segons quins cims, hi va haver moltes coses interessants.

Monument als buscadors d’esponges. Kalimnos. Grecia. Foto: gloriacondal

Els pescadors d’esponges anaven lluny. Marxaven a la primavera i tornaven a la tardor. Baixaven a 40 metres, a pèl, respirant a pulmó i fins el 1869 no van començar a baixar amb escafandres. Les campanes de les esglésies repicaven quan tornava un caïc. Quan les mares, filles o germanes baixaven al port, sabien que tenien un 50% de possibilitats que el seu parent hagués mort. Entre 1866 i 1915 hi hagué 10.000 morts i 20.000 amb paràlisi, per no fer descompressió. L’activitat va baixar molt per la destrucció dels vaixells a la Segona Guerra Mundial, la competència de les esponges sintètiques més endavant, i les malures que afectaven les esponges. Ara, les esponges són un record que es ven en barques o botigues.

Kálimnos també és coneguda per ser un lloc molt bo per fer escalada i bussejar

Emprios. Kalimnos. Grecia. Foto: gloriacondal

Hi vam estar 5 nits. Dos dies vam llogar cotxe i la resta, amb bus i a peu. Del port, Poziá, situat al sud, fins al nucli d’Emborio, el lloc més llunyà al nord-oest, hi ha 20 km. Més enllà, territori de cabres. La costa inicial fins a Masuri està molt urbanitzada. Cap allà, a Mirtiés s’agafen les barques a l’illa de Tèlendos i des d’Argionondas a Emporios hi ha coves, parets per escalar i platges maques.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Des del port es veu, amunt, Xorió, la vella capital, amb restes d’un gran castell on val la pena pujar. Al sud, hi ha dos llocs que ens han encantat. Un a l’est, la vall de Vazís, verda, amb arbres fruiters i amb un fiord amb el port de Rodi al fons. Al sud-oest, Blixádia, una cala amb 2 platgetes. Hi vam anar amb bus (llàstima que a la tornada el bus no va aparèixer i vam haver de tornar amb taxi).

L’element definitori per enamorar-se d’un lloc, a més del paisatge i la cultura, és la gent. Aquí hem conegut el Dimitris i l’Stela, a Poziá, que ens han mimat. Amb ells hem parlat de Grècia, de política, de música (ell forma part del grup musical AMONI)… Com si ens coneguéssim de tota la vida. «Potser és la Mediterrània, potser els sons comuns de la música, potser perquè estimem la pàtria de l’altre…» deia ell.

Castell Xora Kalimnos. Dodecanes Grecia. Foto: gloriacondal

Dalt del catamarà on marxem cap a l’illa de Leros, deixem enrera les cúpules de l’edifici construït pels italians (van ocupar Kálimnos del 1912 fins al final de la II Guerra Mundial). Mentre l’edifici es va fent petit, la nostra melangia es fa gran.

Poziá Kalimnos. Dodecanes Grecia. Foto: gloriacondal