Cereals, cultiu típic de la Segarra. Foto: gloriacondal

El riu Sió neix a prop de S. Guim de Freixenet (La Segarra) i recorre 77 km fins arribar a Balaguer, on desemboca al riu Segre. És un riu de règim pluvial, no porta gaire aigua o gens, de vegades amagat entre canyissars i verdissa. Al llarg dels anys la seva aigua fou element bàsic per molins fariners, buscada i preuada per diferents cultures. L’itinerari coincideix amb les línies defensives de finals s. X i principis XI. Els sarraïns en una banda, els cristians en l’altra. Torres, castells i esglésies formen part del paisatge, sovint travessat pel canal Segarra-Garrigues.

Montfalcó murallat. La Segarra. Foto: gloriacondal

La ruta dels castells del Sió es pot fer amb cotxe i bicicleta. Nosaltres hem fet una part en un cap de setmana, que sumat a altres incursions d’altres cops, ens permet tenir una bona perspectiva.

Castell de Concabella. Foto: gloriacondal

El punt més oriental és a Gàver, on el Sió neix en una font. D’allà, en direcció oest, s’arriba a Montfalcó murallat, una fortalesa imponent (1043), anomenada vila closa perquè només hi ha un portal: les cases es troben al voltant d’una plaçeta i un parell de carrerons, el més llarg dels quals és cobert pels habitacles que soporten els arcs inferiors i els laterals. Hi ha una quinzena de cases, un restaurant i algunes cases rurals.

L’Aranyó. La Segarra. Foto: gloriacondal

Al castell de Concabella (1031), hi ha Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, imprescindible per entendre l’expansió feudal sobre Al-Andalus i la línia defensiva cristiana. L’edifici és alhora centre cultural i seu de l’Espai Pedrolo, una visita imprescindible per acostar-se a l’home i l’escriptor, que va néixer a pocs quilòmetres, al castell de l’Aranyó (1120), un espai ara privat. Allà només hi podem veure una escultura blanca de Pedrolo descalç, amb el fons dels camps i al límits, els Pirineus nevats. A 10′ de camí, dues roques anomenades Els Pallers, entre camps de blat i magnífica vista del poble.

L’Aranyó, poble natal de Pedrolo. Foto: gloriacondal

Tocant a l’Aranyó hi ha l’imponent castell de Montcortès, una fortalesa rectangular amb dues torres bessones, ara molt malmès.

Castell de Montcortès. La Segarra. Foto: gloriacondal

De Concabella s’arriba en pocs minuts a castell-molí de Ratera, i un xic més endavant, el nucli de Ratera, vila closa, com Montfalcó, amb entrada única, que a diferència de la primera, aquesta té l’església fora.

Castell molí de Ratera. Foto: gloriacondal

A Pelagalls pugem a veure l’església de S. Esteve (1180), amb una portalada original. Darrera, un petit cementiri amb algunes esteles discoidals del s. XII. Els camps de blat es combinen amb nombroses granges de porcs.

Pelagalls.Església S. Esteve. La Segarra. Foto: gloriacondal

Al castell de les Pallargues (1040) es pot visitar l’interior de la mà de Teresa Majoral, muller de Pere Rovira, hereu del propietari de castell. La Teresa hi viu, s’ho estima i sap moltes petites coses. Un plaer.

Castell de Pallargues. La Segarra. Foto: gloriacondal

Més amunt hi ha el castell de Florejacs, on havíem estat en una altra ocasió, que també es pot visitar, i entre Agramunt i Tornabous el pilar d’Almenara.

Església i castell de Guimerà. Foto: gloriacondal

Al marge del Sió, vam fer una incursió a Arbeca per visitar el poblat ibèric dels Vilars, molt interessant, i Guimerà (església i el castell). Punt final a Cervera, capital de la cultura catalana 2019, on hi havia una trobada de RECERCAT i una altra d’acordions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hem après refranys, hem escoltat paraules dites diferents, com àusters, o la paraula pollaguera aplicada a una porta,