Agia Marina. Leros. Foto: gloriacondal

Segons la mitologia, Leros (Grècia) era l’illa d’Artemis, la deessa dels espais naturals. Fins fa poc, tenia fama d’illa no desitjable perquè hi havia un manicomi i també era presó per a dissidents. Ara és una illa tranquil·la, agradable i coquetona.

Castell de Pandeli. Leros. Grecia. Foto: gloriacondal

Els ferris grans arriben al port de Lakki. Els italians, quan la van ocupar el 1912, com les altres illes veïnes, hi van fer el port principal. Hi resta algun edifici de llavors, però l’atmosfera és decadent, de ciutat trista.

Castell i molins. Leros. Grecia. Foto: gloriacondal

Aquesta i les veïnes són illes petites, que es poden recórrer en un sol dia. D’Agia Marina a Parteni (nord) hi ha 8 km i a Xirokampos (sud) 6,7 km. Vam llogar cotxe un dia i la resta, a peu.

Molins de Pandeli. Leros. Foto: gloriacondal

La banda més animada és la costa des d’Agia Marina (on arriben els catamarans) fins a Alinda. Allotjaments, restaurants i vida (dintre d’un ordre!). Des d’Agia Marina es veu un gran castell, que domina els pobles de Platanos (la capital) i Pandeli. Sobre aquest darrer, hi ha una filera d’antics molins restaurants. Molins, capelles i castell donen llum i esplendor a la nit. De dia vam pujar a peu al castell, visita obligada; destaquem, les explicacions del responsable del museu que hi ha, un erudit amb qui podríem haver estat parlant tot el dia.

Capella Panagia Kavuradena. Leros. Foto: gloriacondal

A l’illa de Leros hi ha tres capelletes per visitar: Panagia Kavuradena, sota una roca, tocant al mar, poc després del poble de Xirokampos, un lloc amb platgeta i tavernes. La segona, després del nucli de Parteni, la capella d’Agia Matrona Kiura, amb la particularitat que a l’interior hi ha uns frescos pintats per presos polítics de la dictadura (a prop, la platja de Blefiti). Ianni Ritsos, el 1967, durant la dictadura dels coronels, va ser arrestat i exiliat primer a Giaros i després aquí. Anys abans, a finals de la guerra civil grega (1948-52), també havia estat empresonat.

Capella Agios Isidoros. Leros. Grecia. Foto: gloriacondal

La més coquetona, a la badia de Gurma, la capella d’Agios Isidoros, un sant que va arribar a Xios (on hi ha la capella «original») des d’Egipte. S’hi arriba caminant per un estret passadís entre aigües. Si hi ha moltes onades, millor deixar-ho!

Pops penjats assecant-se al sol. Leros. Foto: gloriacondal

Ens hem fixat en moltes nens i nenes a les platges i ports de l’illa. Són canalla feliç. Juguen entre ells, a l’aigua sobretot. Els pares i mares xerren a la taverna, i ells, autònoms, frueixen de l’aigua. A molts els encanta pescar. Els veus amb una petita canya, o simplement un fil, sempre vora l’aigua, pendents si piquen. I piquen molt! Llavors, l’alegria de la canalla és gran. El dia que marxàvem, mentre esperàvem el catamarà, un nen va pescar, allà mateix al port, un gran pop. Corria amunt i avall i cridava: «μεγάλο, μεγάλο» (gran, gran). Que els duri molts anys.

Mapa Leros. Grecia