El búnquer de l’exconsolat soviètic de l’avinguda del Tibidabo, de 50 m2, que es conserva en perfecte estat, pertany des del 1996 a la Mútua Universal.

Consolat soviètic a Barcelona, 1936
El 1936 a Espanya hi havia hagut un cop d’estat i les forces democràtiques de la república l’estaven defensant. Els soviètics, on s’havia iniciat la construcció del comunisme, no volien que «derivés» cap a situacions radicals, defensades per anarquistes i trotskistes. Per això, el consolat de Barcelona era un lloc de vital importància. Es trobava al Passeig de Gràcia, on ara hi ha l’Hotel Majestic, però la URSS va preferir traslladar-lo lluny del tràfec central de la ciutat, on les entrades i sortides fossin més discretes. Per això el cònsol enviat pel govern d’Stalin, el bolxevic Vladimir Antónov-Ovséienko, i la seva muller, Sòfia Levin, van anar a la torre del Dr. Andreu (7-11-1936), que la Generalitat havia incautat, situada a l’av. del Tibidabo; al soterrani es construeix un búnquer per refugiar-se en cas que l’aviació italiana bonberdegés la ciutat. El cònsol té l’encàrrec de donar suport a la lluita antifeixista, però també de controlar la CNT-FAI i, sobretot, el POUM, d’inspiració trotskista, el gran enemic d’Stalin.

Llibres Andreu Nin. Fotografia: gloriacondal
El debat sobre si primer fer la guerra i després la revolució, o fer la revolució mentre feien la guerra (com deien CNT i POUM) està a l’ordre del dia. Andreu Nin, ideòleg del POUM que exercí de ministre amb Companys, és segrestat per homes que surten del consolat soviètic i apareix mort uns dies després.
Ovséienko, un home lleial a la revolució i a Stalin, té bona relació amb el president Companys, comença a veure les contradiccions entre els diferents sectors que lluiten, la soledat del president, les males relacions entre els polítics catalans i els de la república espanyola… i intenta ajudar, mentre dins el seu consolat, els seus propis homes se’n malfien.Tothom pot ser acusat de traïdor i executat. Partidari del socialisme en un sol país, en contra de l’opció trotskista de revolució permanent, Stalin està obssessionat amb els enemics. L’octubre de 1937 criden el cònsol a Moscou i 4 mesos després és afusellat, igual com la seva dona. Aquells anys, més d’un milió de persones foren afusellades en nom del paradís comunista.
El feixisme avança, Franco té el suport de Hitler i de Mussolini, les democràcies britànica i francesa practiquen la no-intervenció i la URSS ven molt car el seu suport a la república espanyola. Entre els defensors de la república, diferències, baralles i malfiances. El juliol de 1939 Franco guanya la guerra civil i comença una llarga dictadura. L’agost d’aquell any Stalin signa un pacte de no-agressió amb Hitler. El mes següent, Hitler envaeix Polònia. L’agost de 1940, el militant del PSUC Ramon Mercader assassina Trotski, a Mèxic, on vivia exiliat (els primers anys amb els pintors Diego Rivera i la seva dona, Frida Kahlo). El juny de 1941, Hitler envaeix la Unió Soviètica. Finalment el feixisme és derrotat i Stalin mor el 1953.
Informacions basades en el llibres El cònsol de Barcelona d’Andreu Claret (Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2019), L’home del piolet, d’Eduard Puigventós, i la pàgina web de Barcelona.cat
Molt interessant! Desconeixia aquesta història.