Xios. Molins. Foto: gloriacondal

Ha passat un any des de l’última vegada que hi vam estar. El rellotge del campanar marca les 12:20, com l’any passat, com l’altre i com l’altre. Sembla que el temps no s’hagi mogut, però sí. A la desviació de la carretera general a prop del camp de futbol, quan s’agafa la carretera que baixa al poble, una pintada ens posa en alerta: “no a la incineradora”.

Gemistà: tomàquets, albergínies, carbassons… al forn, farcits d’arròs. Foto: gloriacondal

Els amics ens posen al dia del que ha passat en aquest any: ha mort el metge titular, un home de 40 anys, i el substitueix un jove amb ganes de treballar, que han convençut que es presentés a les municipals i ha sortit escollit./ Feia uns dies que havia mort un home de 39 anys en un accident de moto, la mateixa edat del seu pare quan va morir. / El fill de la veïna del davant va caure i té el maluc malament. Sa mare, per primer cop, ens dóna llimones, que eren al terra, de tantes que en té. Al cap d’uns dies han d’anar a l’hospital d’Atenes perquè hi ha problemes. Marxem sense que hagin tornat. El seu gos està sol, però la carnissera passa a posar-li aigua i donar-li menjar. /

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’hort d’uns altres amics continua sent un espai on retornem cada any: els ametllers no donen gaires fruits, en canvi, les figueres són plenes de figues. Les primeres albergínies, plantades en tres temps, estan a punt. Han canviat les pereres de lloc, però no han fet res… Compartim horta i fruits en un llarg sopar amb vistes a les Inusses i la costa turca. Ara estan amatents perquè els turcs reclamen unes illes com a seves, la “pàtria”per amagar problemes interns. / Al balcó d’uns altres amics, una ceramista, un escriptor i una directora de cinema, es pregunten per què la bellesa que ens envolta no impregna totes les persones, què cal fer contra els nous feixistes que potser tenim al costat de casa…

Port de Lagkada. Revetlla de S. Joan. Foto: gloriacondal

La carnissera, el peixater, el vell capellà de barba blanca, la campanera, els amos de les tavernes i de les cafeteries… els amics amb noms i cognoms que portem enganxats al cor. Rostres dibuixats a la pell. Marxem amb el cor ple d’amor i de nostàlgia. Al camp de futbol han pintat un paisatge de mar, arbres i nens jugant al costat d’un altre amb un núvol negre, fàbriques i fum, i una frase: παρτε θέση, que podríem traduir per: “pren partit”.

No a la incineradora. Volem escoles, metges. Foto: gloriacondal

Més històries de Lagkada:

Sobre dones de Lagkada:

https://gloriacondal.com/2016/04/11/dones-de-xios/ https://gloriacondal.com/2016/07/02/dones-de-xios-2apart/

Sobre Lagkada i Xios

https://gloriacondal.com/2016/07/12/98-dies-a-xios-grecia/

https://gloriacondal.com/2017/05/16/un-mes-a-lagkada/

https://gloriacondal.com/2016/05/03/pasqua-a-lagkada-xios-grecia/