Què sabem de Nigèria? Àfrica, petroli…. i què més? Antiga colònia britànica, independent des del 1960, dictadures, guerres (com la de Biafra), una de les economies més potents d’Àfrica i alhora un dels països més pobres. Des del 1999, democràcia formal. Dependència del petroli. Un ric guanya 8.000 vegades més que un pobre.

Portada de la novel·la Americanah en español i anglès

Ens situem a Lagos, mitjan anys 90. La Ifemelu i l’Obinze, estudiants adolescents, s’enamoren, però no tenen futur. Somien en els Estats Units (EUA). Ella aconsegueix anar-hi amb un visat inicial per visitar la seva tia Uju i el nebot Dike. Ell, després dels atemptats de les torres Bessones, no ho aconsegueix. Acaba a Londres, sense papers, netejant WC, fent de mosso de magatzems, li cal casar-se, l’enxampen i el retornen a Nigèria. Ella té més sort. Després de moltes dificultats, aconsegueix situar-se, té algunes relacions i fa un blog sobre les seves experiències que li aporta èxits. Quinze anys després, es retroben a Nigeria.

Els pentinats afro, un dels grans temes que preocupen Ifemelu. Americanah. A la imatge, l’autora, Chimamanda

Publicat l’any 2013, reflecteix les experiències de l’escriptora, quan als 19 anys, va emigrar als EUA. Ens agrada com introdueix les reflexions a través d’un blog amb el llarg títol: “Raça o curioses observacions a càrrec d’una negra no EUA sobre el tema de la negritud a EUA”, amb títols de les entrades tan suggerents com: “Comprendre EUA per a negres no EUA. A què aspiren els blancs anglosaxons protestants?”. “Per què les dones negres i de pell fosca, tant les nord-americanes com les que no, adoren Barack Obama”. “Als meus companys negres no EUA: sou negres, nois!”. “Fil obert per a tots els negres amb la cremallera posada” (descordeu-la, expliqueu les vostres histories)”. “Reflexions sobre l’amic blanc especial”… Així aborda la multiculturalitat en un país de majoria blanca que vol fer veure que els problemes racials estan superats. Ella no és conscient de ser negra fins que arriba allà. I aquí comencen els problemes. I recorda el terme«americanah» que fan servir els nigerians que retornen al seu país amb aires de grandesa. Història d’amor, crítica aguda, penetrant, àcida i divertida de l’entorn, lluita per crear-se una identitat.

Blog Ifemelu. Chimamanda

Chimamanda Ngozi Adichie, nascuda a Nigèria, va marxar als EUA als 19 anys, on estudià. Ara viu entre els dos països, ha publicat novel·les, assajos i relats.

Si voleu conèixer-la més, us recomanem veure el vídeo sobre feminisme We should all be feminists (TED), consulteu el blog Ifemelus, o llegiu l’ entrevista publicada al New York Times.