Al febrer de l’any 62 de la nostra era hi hagué un terratrèmol que va provocar nombrosos danys a Pompeia i altres ciutats properes d’Itàlia. La ciutat va ser reconstruïda i encara s’estava restaurant quan, el 24 d’agost del 79, hi hagué una nova i enorme erupció del Vesubi, que causà la mort de milers de persones i sepultà les ciutats properes. Durant molts segles van restar enterrades, Pompeia, més de 1.500 anys. Altres, com Herculà i Oplontis, també.

Vesubi. Nàpols. Foto: gloriacondal

Per pujar al Vesubi en cotxe cal deixar-lo a uns km i agafar una naveta fins a l’oficina dels tiquets, a uns 400 m de l’entrada. El millor és pujar-hi amb bus. La majoria de la gent puja pel sender que arriba a la boca de 200 m i 600 de diàmetre, però hi ha altres senders. Fa un dia de calitja i no es veu gaire clara la mar i els pobles de baix. Arribem al final del sender permès, la Capannuccia, a 1.167 m i retornem. Si cliqueu aquí podreu veure una recreació de l’erupció de 8′.

Pompeia. Vil·la dei Misteri. Itàlia. Foto: gloriacondal

Pompeia era una ciutat pròspera. L’any 79 hi vivien entre 15.000 i 20.000 persones. Estava situada a 400 m del mar i tenia dos ports. Arribem al pàrquing del santuari de la Beata Verge de Pompeia, molt proper a l’entrada de l’amfiteatre, que només ens costa 2 € tot el dia, una ganga! Amb el mapa que et donen a l’entrada, marquem els punts que ens interessen i comencem.

Pompeia. Temple d’Apol·lo. Foto: gloriacondal

Intentem fer un recorregut lògic per no anar endavant i endarrera, així veiem el sector I i el IX. Àmplies avingudes pavimentades amb mansions a cada costat. Fantàstiques peces de molí fetes de basalt. El carrers seguien el pendent natural del terreny (sobre capes de lava) que permetia el desguàs natural cap el mar. No tenia sistema de clavegueram i les escombraries es llençaven al carrer. Quan plovia, l’aigua ho arrossegava tot, per això hi havia passos de vianants. L’aigua pujava al dipòsits situats al costat de les fonts per vasos comunicants i així les fonts podien tenir pressió. Hi havia canonades de plom per portar aigua per les voreres. El Vesubi els deixà petrificats: algunes estàtues de guix reprodueixen les postures en les quals van quedar coberts per la lava. A la via Stabiana seiem en un indret poc transitat per fer un mos i després continuem cap als sectors VII i VI per acabar a la Villa dei Misteri (fresc d’una jove esposa a l’iniciació dels misteris dionisíacs) i altres… I tornem en direcció al For, un espai per a vianants, per això hi ha peces de pedra verticals per impedir el pas dels carros. Veiem el mercat de peix i de carn (les restes de pintures a la paret indiquen el productes que venien), el temple di Giove (Júpiter)… i tornem cap al punt d’inici tot fent una ullada a la Palestra gran i a l’amfiteatre.

Herculà. Italia. Foto: gloriacondal

Herculà era una ciutat marinera que tenia uns 4.000 habitants, però va quedar amb més bon estat que Pompeia perquè no foren les cendres que la colgaren sinó el fang que baixà pel vessant del volcà; així, van quedar cases ben dretes i murals ben conservats. Els van descobrir en excavar un pou i trobar-hi un paviment de marbre, el 1709. En un paisatge de magraners, codonyers, llimoners i vinyes, hi ha les restes, en un espai assumible: termes, Decumano i diferents cases… Ens quedem amb un requadre sobre una paret blavosa que representa un ocell menjant-se uns grans de raïm (uccello che mangia l’uva).

Villa Poppea. Atri. Oplontis. Italia. Foto: gloriacondal

Oplontis, a 300 m caminant de l’estació de Torre Annunziate, conserva la Villa Poppea, de mitjan segle I ane per a la segona dona de l’emperador Neró. Quan el Vesubi eruptà, no hi vivia ningú perquè hi feien obres, possiblement pels desperfectes causats pel terratrèmol de l’any 62. Construïda al llarg d’un eix est-oest simètric, tenia grans jardins amb arcades i una gran piscina. És un bon exemple de vil·la residencial, amb frescos, una gran piscina, termes, menjador… La part occidental es troba sota l’actual carretera i l’edifici militar de la Reial Fàbrica d’Armes i no està excavada.

Vam anar-hi amb cotxe, perquè veníem de la costa amalfitana, però surt més a compte fer tots aquests punts amb tren o bus des de Nàpols. La línea férrea Circumvesuviana uneix Nàpols, Herculà, Pompeia i Sorrento. Per accedir al golf de Salern es pot anar amb el Metrò de Mare, un servei de barques que enllacen Nàpols, Ischia, Sorrento, Capri, Positano, Amalfi i Salerno. La Campania Arte Card (3 o 7 días) permet fer servir tots els transports públics i entrar en 80 llocs arqueològics i museus.

Llibre recomanat: Pompeia, de Robert Harris, un relat des les 48 hores prèvies a l’erupció.