Montenegro: prop de 700.000 habitants, extensió com la meitat de Catalunya, formava part de Iugoeslàvia i el 2006 es va separar de Sèrbia després d’un referèndum, per un 55% de vots afirmatius. Majoria de població ortodoxa i 19% musulmans. Parlen montenegrí amb alfabet ciríl·lic, però tendeixen a fer servir alfabet llatí cada cop més. Vol directe des de BCN: 2 h. Hores de llum: de 7 a 16 h (hivern).

Visitem el sud: llac Skadar fins a la frontera amb Albània, baixem a la costa adriàtica, seguim fins a la badia de Kotor, cim Jezerski i antiga capital, Cetinje. A més, escapada al nord per veure el monestir d’Ostrog i el llac Pruppacko.

Amb el cotxe llogat, anem per la carretera que voreja el riu Moraća, directes al llac Skadar, el més gran dels Balcans, compartit amb Albània. Al costat montenegrí, el Parc Nacional del llac Skadar abasta vells pobles de pedra, monestirs, castells i sinuoses corbes. Arribem al poble de Vranija, abans del pont sobre llac. El dia és gris, són quarts de 8 del matí i està solitari. Breu parada per veure com el sol intenta sortir entre les aigües. Davant nostre, dos turons cònics que anomenen “Sofia Loren” (tot recordant les seves mamelles).

Virpazar. Montenegro. Foto: gloriacondal

A l’altra banda del pont, el poble de Virpazar, on celebren un Festival del vi i alburno, un peix tipus carpa i música tradicional), però a aquestes hores, poc moviment. Hi ha un centre de visitants del llac Skadar. Pugem a peu fins a la fortalesa de Besac, construïda pels turcs el 1478, amb vistes del llac. Petits pobles a baix, aïllats, que es comuniquen amb barca. A l’alçada de Donji Murići, vistes a l’illeta Beska, on hi ha un monestir.

Mirador Shtegvashë. Montenegro Albània. Foto: gloriacondal

Boscos de castanyers, parets de pedra seca, mandariners, magraners amb els fruits secs… alguna casa aïllada. Després del nucli d’Arbnež, la carretera fa un vèrtex i gira en sentit contrari. Som en el punt més alt, tocant a la frontera d’Albània, al mirador de Shtegvashë, amb vistes impressionants, per les boires i les muntanyes. A partir d’aquí anem baixant fins trobar la carretera que va a Ulcinj, a l’Adriàtic, amb un nucli històric entre muralles que va la pena visitar. A baix, davant la platja, mengem orada i llobarro fresquíssims mentre el muetzí de la mesquita propera crida a l’oració.

Ulcinj, barri antic. Montenegro. Foto: gloriacondal

Costa amunt, visitem Stari Bar ciutat fundada fa uns 2.800 anys sobre un turó envoltat d’oliveres mil·lenàries, que quedà destrossada després del bombardeig de 1878 (guerra contra els otomans). Retornem a Podgorica peltúnel de Sozina.

Stari Bar. Montenegro. Foto: gloriacondal

L’endemà sortim cap a Rijeka Crnojevića; de nit ha plogut molt i encara hi ha boires; les aigües del riu Crnojevic es va alçant lentament mentre el sol comença a enlluernar just on un meandre voreja un turó. Quan Cetinje era la capital, la família reial s’hi allotjava. El pont Danilo, algunes barques anuncien excursions… i molta pau.

Meandre Rijeka Crnojevića. Montenegro. Foto: gloriacondal

Cetinje fou capital fins el 1946: hi ha museus, galeries, edificis històrics i un monestir. Ens ha agradat el carrer Njegoseva, de vianants, amb vells edificis, com el palau Djukanovic, botigues i cafès. D’allà pugem cap al Parc Nacional Lovćen, amb dos cims: Stirnovik (1.749 m) i Jezerski (1.657m), aquest amb el mausoleu de Petar Petrović Njegoš, un heroi nacional. Per arribar a la tomba cal pujar 461 graons. La construcció ens recorda l’arquitectura grandiloqüent de dictadures i feixismes. Vistes espectaculars.

Pic Jezerski. Mausoleu Petar Petrović Njegoš. Montenegro. Foto: gloriacondal

D’aquí baixem cap a la badia de Kotor, a 34 km (més d’una hora) per una carretera de zigues-zagues amb 32 revolts molt tancats i vistes espectaculars de la badia. Kotor és una ciutat amurallada, amb carrerons, placetes i esglésies on fan parada creuers i molts embarcacions. Té turisme però és bella.

Badia Kotor. Montenegro. Foto: gloriacondal

Al nord de Podgorica hi ha el monestir Ostrog a la vall de Bjelopavlic, centre de l’ortodòxia. De lluny es veu la façana sobre la roca. L’espai té petites capelles amb frescos.

Monestir Ostrog. Montenegro. Foto: gloriacondal

Continuem pujant fins a Niksic, sota la muntanya Trebjesa per anar al llac Pruppacko, on trobem un paisatge fantasmagòric, preciós.

Llac Pruppacko. Montenegro. Foto: gloriacondal

Podgorica, l’actual capital té poc a veure: la catedral (2014), amb frescos, el Pont del Mil·leni (2005), amb un monument dedicat al rocker Vladimir Vysotsky. A l’altra riba, el barri otomà: torre del rellotge i mesquites. Una pudor impregna l’atmosfera: el carbó de les estufes.

Podgorica. Montenegro. Nucli otomà. Foto: gloriacondal

Hem vist gent tancada, mirades fosques, rostres sorruts… potser pesa massa la història. També hem vist un país amb ganes d’anar endavant, treballant, construint, espavilant-se molt. Hi tornarem!