Nàpols

A Itàlia, ciutat gran, caòtica, plena de vida, i amb algunes joies. Agrupats per espais, tenim un primer bloc de places properes: les del Municipio, Trento i Plebiscito. A prop, el Teatre S. Carlos, la Galeria Umberto I, la Galeria borbònica i més enllà, el Castell dell Uovo i la façana marítima. Un segon bloc el formen el barri d’Spacca Napoli, a l’oest de via Toledo, el monestir de Sta. Chiara, la plaça Bellini i el c/San Sebastiano, la capella Sansevero i el Duomo. Amunt, el Museu Arqueològic.

castel nuovo napols

Castel Nuovo. Nàpols. Itàlia. Foto: gloriacondal

Des del Castel Nuovo o de Maschio Angioino, una fortalesa del s.XIII reconstruïda pels aragonesos, arribem a la gran plaça del Plebiscito, que té, en una banda, el poder religiós (l’església de S. Francesco di Paola), similar al Panteó de Roma, i a l’altra, el poder militar (Palazzo Reale). Un amic arquitecte ens explicava que la plaça desguassa per gravetat sense reixes ni embornals amb uns canals perpendiculars al pendent, per anar tallant les aigües, que es recullen a la rigola del carrer paral·lel a l’eix de la plaça, fins a la part baixa des d’on la creua transversalment seguint el pendent natural del terreny.

cafe gambrinus

Cafè Gambrinus. Foto: gloriacondal

A la plaça Trieste hi ha l’històric Cafè Gambrinus. Cal degustar-hi un cafè o alguna delícia de la pastisseria: babà, sfogliatella… La Galeria Umberto I, és del mateix estil que d’altres tancades però sense tan esplendor. A 100 m hi ha la Galeria borbonica, un túnel que Ferran II de Borbó va ordenar construir el 1853 que unís el Palau Reial amb la Piazza Vittoria, a prop del mar i de la caserna. Servia per escapar-se en cas que pintessin bastos. El subsòl napolità és una ciutat desconeguda, immensa i misteriosa: una altra opció és visitar Napoli soterranea, amb un recorregut que comença a Spacca Napoli i des d’una casa baixes avall fins a un equivalent a un vuitè pis. Quan escassejava el sòl, hi havia un mètode per buscar-se un lloc on viure; algú, d’acord amb el pouer, tirava un gat mort a la cisterna d’una casa rica; cridaven l’home, els deia que estava infectat i la cisterna es buidava i anul·lava: així hi anava a viure una família pobre que s’instal·lava sota la rica. Tanquen els llums i sentim les entranyes de la ciutat. El Castell dell Ovo, envoltat de restaurants, i la façana marítima, poden ser un bon lloc on acabar un passeig, dinant o sopant cara al mar.

galeria borbonica

Galeria borbonica. Nàpols. Itàlia. Foto: gloriacondal

Un altre blog pot començar passejant pels carrerons estrets d’Spacca Napoli. De la primera vegada que hi vam anar, l’any 1998, recordava carrerons estrets, roba estesa entre façanes i balcons, botiguetes, tallerets, casetes amb portes de fusta de mig full i una sola habitació amb un llit al mig que es veia des del carrer. Una dona tallava les ungles del peu a una altra dona, al carrer. Clàxons, crits, brutícia, alguns testos amb flors i moltes esqueles a les parets. Ha canviat molt. Més net, menys roba estesa, menys cases “normals” i més bars i botiguetes per a turistes. Ha perdut l’essència.

santa chiara napols

Claustre Santa Chiara. Nàpols. Foto: gloriacondal

A prop la plaça del Gessú Novo hi ha el complex del monestir de Santa Clara, (1310) obra de Robert d’Anjou i la seva dona Sança de Mallorca (casats a Colliure). El més especial és el claustre-jardí, amb cítrics, herbes remeieres i 64 columnes octogonals de rajoles de ceràmica. Als bancs de ceràmica, imatges de paisatges, tradicions, festes i caça. Des del museu, restes de les termes del s. I.

Nàpols. Piazza Bellini

“Essere napoletano è metaviglioso”. Piazza Bellini. Napoli. Foto: gloriacondal

A la Piazza Bellini hi ha restes de murs grecs del s.IV i alguns cafès interessants per descansar del brogit urbà: el Cafè literari Intra Moenia i al costat Eva Luna, la llibreria de dones. Val la pena passar pel c/S. Sebastiano, tocant al Conservatori de Música, amb botigues d’instruments musicals, luthiers i mobles vells. Un luthier que fabrica violins i cel·los enx explica, en català, que va tenir una xicota de Barcelona… ai l’amor, diu!

cristo velato

Cristo Velato. Capella San Severo. Napoli.

No gaire lluny, la Capella San Severo, barroca, amb l’escultura de Cristo Velato, de Giuseppe Sanmartino, del 1753. Imatge d’un crist jacent cobert per un vel, de marbre, on es poden observar els plecs del teixit, l’anatomia del cos, inclosos els forats dels claus. A la plaça de S. Domenico Maggiore hi ha una pastisseria popular, Cafè Scaturchio. Caminant cap a l’est, el Duomo. A la capella de S. Genaro hi ha una pintura de Ribera, però el més famós és la sang coagulada del sant. Cada any es produeix el “miracle” de la licuació (que segons els científics és tixotropia). Diuen que els dos cops que la sang no es va licuar, van passar desgràcies: el 1944 el Vesubi va petar i el 1980 hi va haver un terratrèmol. Senyor!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amunt, el Museu Arqueològic. Hem triat veure els frescos de Pompeia, d’una bellesa captivadora. Ens encanta “Flora”, el fresc d’una noia amb flors, i la Fanciulla che scrive, noia de cabells rinxolats amb una ret al cap i una ploma, que s’associa a Safo. A la secció de mosaics hi veiem la Batalla d’Alexandre, tret de la Casa del Faune de Pompeia, amb la victòria del rei de Macedònia sobre Darius. A la planta baixa, anem a la col·lecció Farnesio, per veure l’escultura del Toro farnese, tallat en un sol bloc de marbre, que representa el mite de Dirce, dona de Licos, rei de Tebes, lligada a les banyes d’un brau salvatge per castigar-la per la manera com havia maltractat la primera esposa del rei. Ens fixem especialment amb l’entorn de sota les figures principals, amb animalons diversos. Pensar que van fer això al s. II mentre a d’altres llocs només guixaven parets amb palets… és fort. A la mateixa sala hi ha ”Hèrcules en repòs”.

Sempre ens hem mogut a peu. Vagis on vagis, encara que siguis a l’allotjament, sons constants de sirenes d’ambulàncies i de policia. Escombraries arreu. Et cobren entrada per tot, i cara. Preus cafès i cerveses cars. La veritat és que aquest cop, n’hem sortit una mica estressades.

Un bon web: Descobri Napoli

Escriptors: Elena Ferrante

Música: James Senese, Enzo Avitabile, Letti Sfatti

Entrades relacionades:

https://gloriacondal.com/2019/11/13/capri/

https://gloriacondal.com/2019/11/07/pompeia-hercula-i-oplontis-sota-el-vesubi/

https://gloriacondal.com/2019/11/03/costa-amalfitana-italia/

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges per Europa i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s