A ponent tenim el primer punt d’interès: Margalef, un poble encaixat en un meandre.. El topònim és d’origen àrab, per les roques “marga” de l’entorn. Hi ha un Museu de l’Oli, i pujant pel c/Molins, davant d’una bauma, arribem a l’església de S.Miquel. A pocs metres, una façana d’una casa senyorial, amb esgrafiats, i al davant, l’edifici de la Casa Consistorial i escoles, del 1915. Entrem al Vernet a fer un cafè i a la botiga de queviures. Després pugem per l’altra banda del riu cap a l‘ermita de S. Salvador, a 700 m (3,8 km). Una font, xiprers, l’església, amb la campana del cap d’una bomba de la guerra civil. 

Avall passem per la Bisbal de Falset un poble agrícola de cara al sol. A 1 km direcció la Palma d’Ebre hi ha una cova en una bauma que l’any 1938, a la guerra, va ser hospital militar, amb 80 llits i quiròfan. Continuem cap a Cabacés. Just després de creuar el riu, caminem fins al pont de pedra medieval. Després pugem per una pista cap a l’ermita de la Foia (4,1 km), un edifici blanc al peu d’una gran roca, una font i un castanyer d’Ìndies monumental. Després anem cap a Escaladei, on dormirem.

L’endemà fem la primera parada a Poboleda, el c/Major ens porta de cop a l’església, amb un pendent fortet. Passem per davant del restaurant Brots, veiem el càmping… Carrers nets i polits, vells casalots amb portalades. Poble endreçat, florit, silent, sobre el riu Siurana, on es pot baixar a caminar. D’aquí pugem al poblet de Siurana, enfilat dalt una cinglera que domina el paisatge. Dalt, les ruïnes del castell, que després de la Guerra dels Segadors, Felip V va ordenar destruir. Ja ve d’antic, això dels Borbons.

Retornem cap a Cornudella per anar a l’ermita de Sant Joan de Codolar (3,6 km). La casa de l’ermitana es veu polida però tot està tancat i barrat. Senders que porten a molts llocs i xiprers. A la paret, rajoles de ceràmica de Montserrat Durban, dos poemes. Una amiga em passa una entrevista de Vilaweb i així ens assabentem de més coses de l’ermitana: la Montserrat Domingo és monja, hi viu des de fa més de 40 anys… i té instagram. De nou a Cornudella, ens fixem en una pancarta: “No hi haurà gàbies per a tants ocells”.

Enfilem carretera cap a la Morera, tot el poble alçat per obres, i sort que trobem el bar la Unió, per dinar. Retornem cap a Escaladei per visitar la cartoixa; hi estan treballant i a mesura que recuperen i rehabiliten, ho posen a l’abast del públic, el claustre menor, el refectori, les cel·les dels monjos… Pugem a peu a la Pietat, un edifici fet construir pel bisbe com a residència estival per a prelats adinerats; també es va perdre amb la desamortització, però queden tres grans arbres fets portar expressament: un cedre del Líban, un castanyer d’Índies i un plataner.

Un altre dia anem a la Figuera. Primer pugem a l’ermita de Sant Pau (613 m), amb vistes, però limitades per la boira. A 500 m hi ha el mirador-observatori de la mola de S. Pau del comandament republicà a la batalla de l’Ebre, amb una trinxera que es conserva molt bé i restes de nius de metralladores. Al poble, comprem pa en una botiga, on trobem la mestressa fent punta de coixí. Després anem al celler familiar Ficaria Vins, molt interessant.

Ens quedaven dos pobles, la Vilella Baixa on totes les cases baixen avall, portals, testos, el “carrer que no passa”. A baix, el riu amb un doble pont i les cases altes reflectides sobre les aigües, la Manhatan del Priorat. D’aquí pugem cap a l’ermita de la Consolació, dalt d’uns turons de llicorella, amb vistes. I després anem a la Vilella Alta, amb portalades de pedra; el c/Ereta, famós pel desnivell; espitlleres de les guerres carlines, uns iaios asseguts en uns bancs cara al sol, i cap a casa.

Municipis del Priorat: https://www.turismepriorat.org/ca/municipis

Senderisme: https://www.turismepriorat.org/ca/senderisme-al-priorat