Excursió pel congost de Fraguerau partint de l’ermita de S. Antoni d’Ulldemolins.

Indicadors GR 65-5 Congost Fraguerau. Foto: gloriacondal

Deixem enrera l’Espluga de Francolí en direcció a Vallclara, Vimbodí i Vilanova de Prades per arribar a Ulldemolins. Les muntanyes de Prades i els voltants de la carretera TV 7004 estaven enfarinats de neu. A Ulldemolins fem un cafè i seguim els senyals fins a l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, a 3 km. Aparquem davant l’ermita i comencem a caminar pel GR-65.5 (marques blanques i vermelles), paral·lel al riu Montsant, entre les serres de la Llena i la de Montsant.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’acció erosiva de l’aigua al llarg del temps, ha esculpit en els conglomerats calcaris un gran nombre de formes: gorgs, cingles, monòlits i baumes. Pugem un petit coll i de seguida trobem el lloc de les Cadolles Fondes, unes basses modelades per l’aigua, a baix del riu, que podem guaitar des d’un mirador.

Les Cadolles Fondes. Congost Fraguerau. Foto: gloriacondal

Tornem al camí i anem seguint el riu, admirant les formes i la vegetació de ribera. Trobem una bifurcació amb un sender que puja a les roques dels Tres Juradets, però nosaltres continuem pel GR cap endavant. Balmes a banda i banda del riu, colors ocres i verds.

Congost Fraguerau. Foto: gloriacondal

Una nova desviació condueix al racó de la Pastera, una cinglera que expliquen que té colors, però quan arribem a baix al riu, les aigües baixen abundants i fortes. No poden passar. Puigem amunt de nou al GR. Amunt, les siluetes dels Tres Jurats.

Pont penjat congost Fraguerau. Foto: gloriacondal

Quan veiem el pont penjat -en dues fases-, baixem cap allà i el travessem; a dalt, a l’esquerra, la roca de la Cadira. Anem pujant pel barranc, convertit en rierol, fins a la balma de Sant Bartomeu, quasi tancada per un mur de pedra seca. Aquí diuen que l’eremita Fra Guerau el 1160 s’hi va quedar a viure (s’explica que va guarir la reina Sança, muller d’Alfons I). Per això el nom del congost.

Racó de S. Bartomeu. Congost Fraguerau. Foto: gloriacondal

Campanar ermita S. Bartomeu Fraguerau des del raco pedra seca (dibuix)

Pujant un sender que queda per sobre tenim una visió maca del congost i de l’ermita. Baixem i al final de la balma hi ha unes basses que impedeixen seguir més. Pujant pocs metres més per davant arribem a la petita ermita de S. Bartomeu, la més antiga de totes les de la zona (s. XIV), d’una nau amb absis rodó i campanar d’espadanya. Com a curiositat, diuen que la campana és una bomba reaprofitada (les que veurem després, també la tenen igual).

Ermita S Bartomeu Fraguerau. Montsant. Foto: gloriacondal

Continuem el sender que puja per darrera l’ermita, per l’altra banda del congost. Hem d’ajupir el cap i vigilar els peus, perquè està molt relliscós, però arribem bé fins un petit reconeixement marcat a la roca, amb un bust de F.Palau, el darrer ermità, el 1851, amb una placa que comença així: “Silenci profund…”. Allà mateix decidim dinar, amb vistes assegurades.

Balma congost Fraguerau. S. Bartomeu. Foto: gloriacondal

Tornant, trobem un petit gripau al barranc; de fet, és una gripaua, segons la nostra experta. L’observem una estona i deixem que continui el seu camí.

Gripaua. Congost Fraguerau. Foto: gloriacondal

Arribem de nou a l’ermita de S. Antoni i Sta. Bàrbara, un petit edifici blanc adossat a una casa pairal que lloga taules per dinar en un espai per fer-hi barbacoa i acampades. Té un petit atri i també el campanar d’espadanya i la campana-bomba. Uns metres més endavant, una bona panoràmica d’Ulldemolins.

Ermita S Antoni i Sta Barbara. Ulldemolins. Foto: gloriacondal

Però no hem acabat. Montsant té una gran tradició d’eremites i ens arribem a Sta. Magdalena més coneguda com la catedral del Montsant. Sota una àmplia arbreda a la part obaga de la serra de Montsant, amb espai per acampar, bassa, ànecs, taules de pedra… l’església té 6 capelles, cor, tribunes i cripta. Més amunt hi ha una font. El 22 de juliol se celebra la festa.

Ermita Sta Magdalena, la catedral del Montsant. Foto: gloriacondal

No hem fet totes les ermites, però per avui n’hi ha prou. De nou hem carregat piles i per unes hores, hem oblidat els mals de cap. Caminar és bo, i fer-ho amb amics de debò, no té preu.

DISTÀNCIA: 6 km – DESNIVELL: 200 m – DURADA: 2’45 h (sense comptar aturades)