Distància: 7,9 km. Desnivell 366/410 m. Circular. Fàcil

Aparquem a tocar del restaurat l’Avet Blau, a Sta. Fe del Montseny i baixem cap a la riera per un sender paral·lel. Passem pel pantà petit o Estanyol (es va fer servir del 1920 al 1935). En queda part del mur i el 35 es va inaugurar la segona presa, una mica més avall.

Arribem a La Fabriqueta, antiga central elèctrica que derivava l’electricitat a l’Hostal de Santa Fe. Hi trobem un grup de gent que descarrega paquets i ens fa fora a crits (!). Recorrem la riba del Pantà de Santa Fe i ens dirigim amunt pel camí de l’Empedrat de Morou.

Quan hi arribem, esmorzem amb vistes: d’esquerra a dreta, les antenes de Sta. Elena, el pla de la Barraca, la Guardiola, el Roc Perer, el Turó Gros i darrera, el Turó de l’Home. Més enllà, Sa Carbassa i les Agudes. Mentre mengem, ens fixem en una moixera blanca, just davant d’on seiem, de flors vistoses i que fa boletes vermelles.

Continuem amunt per un camí dins d’una fageda. Les amigues que ens acompanyen, bones coneixedores de l’indret, ens diuen que els faigs són arbres insolidaris, perquè no deixen créixer els del voltant, com roures o pins. Hem vist també uns quants arbustos florits de boix grèvol. A prop del segon esquei, a la dreta, hi ha una extensió gran de narcisos blancs amb vistes. Emocionant.

Dalt del turó de Morou, a 1.312 m, hi ha l’esquei amb vistes a Arbúcies i Breda. Un llibre de visites permet deixar constància de qui hi ha pujat. El camí va avall cap al pla de Mulladius, continuant sota la fageda. En un punt determinat, desviament al Cigalot (marca rodona vermella a l’arbre). Pel camí, de tant en tant, petits flors liles anomenades pensaments del Montseny, de la família de les violetes. Arribem a baix, passem per davant de la Casa Partida; caminem uns 5′ pel sender que indica Arbúcies, i ens desviem (5′) cap a la banda de darrera de Cal Trompo per veure, enmig del bosc i sense senyalitzar, l’arbre que té clavada una forca (d’això fa molts anys).

Tornant pel mateix lloc, entrem per Cal Trompo i veiem orquídies blaves i en sortir, per un camí a la dreta, més narcisos, com si un ocell hagués anat deixant escampar llavors…

Retornem pel caminet cap a l’Avet Blau, avui tancat, i baixem a Campins a dinar al restaurant Maria Rosa, un final molt digne per un matí de descobriment de narcisos. Gràcies a les nostres amigues del Montseny pel seu guiatge i al Jaume pel mapa!