La Plana d’Ancosa va ser cedida pels comtes de Barcelona als monjos cistercencs de Valldaura, que s’hi van instal·lar l’any 1155. En un indret situat a 712 m d’altitud s’inicià la construcció d’un recinte monàstic però les obres es van aturar i es va alçar una gran granja depenent de Santes Creus. Aquest espai va estar ocupat per famílies pageses fins al s. XV quan va ser abandonat definitivament, però a pocs metres s’hi construí una masia fortificada que va estar habitada fins a mitjans del segle passat. 

El pou, construït amb pedra seca, servia per a l’abastament del conjunt, però en van tenir prou. Es troba a pocs metres de la casa d’Ancosa, fa 9 m de fondària per 3 de diàmetre i la part superior està coberta per una volta molt treballada.

Uns 300 m més endavant hi ha el Roure d’Ancosa d’una alçària de 20 m i un perímetre del tronc de 4 m i mig. És un magnífic exemplar de tronc ample on s’acumula aigua que es feia servir les nits de sant Joan per protegir els infants dels mals.

Vegeu aquestes imatges:

La visita es pot completar amb una volta el nucli antic de la Llacuna, la pujada al castell de Vilademàger, les pintures rupestres de Valldecerves o la visita a una de les més de trenta fonts del poble.