Lefkada, Leocàdia o Lefkas és una illa de les Jòniques unida al continent per una barca-plataforma. Hi ha uns penya-segats des d’on diuen que es llençaren al mar Safo de Lesbos i Artemisa de Cària. Hi ha boscos, pobles d’interior i algunes platges espectaculars, com Porto Katsiki. El punt més alt és el mont Elati (1.150 m), fa 32 km de llarg i de 8 a 13 km d’ample. Hi viuen unes 10.000 persones. La costa oeest és salvatge i l’est és accessible i fàcil. El blau del mar és espectacular.

Pont plataforma Lefkada. Το περασμα. Foto: gloriacondal

Hi naveguem des de Paxos amb el “Lefkada Palace”, un plaer. Entrem al port per un estret canal amb molt poca profunditat i molta sorra. Perícia de bons navegants. El pont (Το Πέρασμα) permet passar els 70 m. que separen l’illa del continent. Si es trenca, llavors tothom té clar que Lefkada és una illa. El pont gira sobre si mateix i alça uns metres de cada costat, queda paral·lel a la riba i així fa espai perquè hi passin les embarcacions. El travessem a peu i caminem una estona per l’altra banda. Quan tornem, a la meitat, se senten uns senyals acústics i el “pontaner” que està a la cabina de control crida que no ens moguem, així tenim el privilegi d’estar en el pont en el moment que torna a girar per deixar passar, en aquest cas, una embarcació de la policia. Tot és ràpid i en poca estona podem continuar.

Monestir Faneromeni Lefkada. Grecia. Foto: gloriacondal

La capital, al nord, té un nucli antic maquet (antiga ciutadella), plaça de S. Spiridon i carrer de vianants. Museus, biblioteques i esglésies amb campanars metàl·lics a prova de terratrèmols. Es pot fer la volta sencera a l’illa. Des de la capital fins a la població més al sud, Vasilikí hi ha 37 km. Per la costa est 40′ i per l’oest, 50′. Pugem per l’oeest fins al monestir de Faneromeni patró de l’illa. A fora hi ha un petit zoològic, que ens ha fet pensar en el somni d’infant de Gerald Durrell.

Agios Nikitas. Lefkada. Grecia. Foto: gloriacondal

Passem per Kalamítsi, un poble de l’interior construït com a refugi contra els atacs pirates i acabem a Vasilikí, en un profund golf d’aigües blaves, amb moltes habitacions. Alguns rierols porten aigua clara que ve de les muntanyes de dalt. Dinem, a prop de l’aigua, un plat de llenties de l’illa i un llobarro.

Vasilikí, Lefkada. Grecia. Foto: gloriacondal

Amb precaució baixem els revolts de carretera asfaltada fins a Porto Katsiki, una cala de somni d’aigües blaves i penya-segats blancs. De les roques regalima aigua fresca i neta. Retornem amunt i enfilem cap a Akrotiri, fins a la punta, on hi ha restes del santuari d’Apol·lo i el far el cap Dukaton. Vistes de somni.

Porto Katsiki, Lefkada. Grecia. Foto: gloriacondal

Es deia que des d’aquí s’anava de dret a l’inframón, o al riu dels Morts, l’Aqueron. Dues grans dones tenen fama d’haver-se llençat des d’aquí: Safo i Artemísia de Cària. Si de la primera en sabem coses, més desconeguda és la segona, que va participar al costat de Xerxes en les guerres mèdiques, comandant 5 trirrems l’any 470 aC. Els grecs els van vèncer a la batalla de Salamina. Diuen que molts anys després es va enamorar d’un jove que no la corresponia i va ordenar treure-li els ulls; després, pels remordiments, va anar a Lefkada i es va llençar al mar, un final que no quadra en cap dels dos casos.

Taverna amb el nom de Safo a A. Nikitas, Lefkada. Foto: gloriacondal

Baixem per l’interior: Komilo, Exantia, Drimonas… L’endemà fem la costa est, amb bona carretera i arran d’aigua. Al sud, Sivota, envoltat de frondosa vegetació. Velers i embarcacions de plaer i cafès. Pujant, anem a la platja de Mikros Gialos, un lloc on ens podríem perdre una temporada. Continuem fins a Nidrí. Cafès i tavernes i moltes ofertes d’excursions als illots propers. Diu Ana Capcir: “Athina Onassis va posar els seus peus adults sobre Skorpios i sabia poques paraules gregues. Va vendre l’illa a la seva amiga Katerina, filla de l’oligarca rus “rei de la potassa”, perquè pogués disposar del seu nou regne al Jònic: va destruir mitja illa per construir un hotel amb estrelles infinites”.

Illots davant de Nidrí, a Lefkada, entre d’altres, Skorpios. Foto: gloriacondal

Des de Nidrí fem dues incursions a dos pobles de l’interior, penjats: Kariá (una gran plaça amb plataners i cafès, una font, danses populars i brodats tradicionals “karsanika”). A pocs km, Eglouvi, on es conrea un tipus de llenties de les millors varietats de Grècia. Cada 6 d’agost fan una festa on es couen 150 kg de llenties que s’acompanyen amb olives, sardines, pa i vi. També s’hi fan caminades.

Plaça Karia, Lefkada. Foto: gloriacondal

La Violeta del supermercat de Paxós ens explicava un dia que quan era petita cada estiu anava amb els seus pares a passar les vacances a l’illa de Lefkada. Era com nosaltres quan anàvem a Mallorca. Un somni.