Ens movem entre Navarra i la Rioja abans d’entrar a Aragó. Les ciutats més grans són Calahorra i Tudela. Fem una escapada a las Bardenas, molt recomanada. Al Bocal neix el Canal Imperial, que anirem fent paral·lelament, amb llocs molt interessants. Acabem a Gallur (Aragó), encaixat entre el riu i el canal, amb un passat potent

Punts interès

• Calahorra
• San Adrian
• Alfaro. Reserva Sotos
• Tudela
• Bardenas Reales
• El Bocal
• Ribaforada
• Buñuel
• Cortes
• Gallur

El riu que passa per Calahorra és el Cidacos, que uns km enllà, desemboca en l’Ebre. Davant de l’Ajuntament hi ha un gran sortidor i per l’altra banda, el carrer comercial dels Màrtirs, amb alguns edificis històrics molt deteriorats, botigues tancades de fa molt temps.. i el nucli antic amb cases velles habitades per emigrants… La catedral és a baix i tornant a pujar passem per l’església de S. Francesc, el lloc més important de defensa de la ciutat des dels romans; al barri hi havia un call important i aquell cap de setmana s’hi celebraven les Jornades europees de la cultura jueva. A uns km, S. Adrian, per on passa el GR, amb un pont antic. Caminem una estona i també veiem un nucli urbà força vell.

Les ribes del tram mitjà de l’Ebre a la Rioja Baixa acullen un ecosistema de boscos i aus a la vora del riu. La llera del riu crea i desfà meandres, illes i platges. De les arbredes inundades neix un verger de pollancres, àlbers, salzes, freixes i verns on es poden veure cigonyes, agrons, corbs marins, merles, milans, puputs i martins pescadors, entre d’altres. A l’aigua, un visó europeu, una llúdriga… Un lloc privilegiat per veure-ho és a la Reserva Natural de los Sotos a Alfaro. Pels boscos hi ha guineus, conills i porcs senglars. Anem fins al Soto del Estajao i caminem una estona. D’aquí a Tudela hi ha uns 20 km i el riu passa per Castejón i Murillo de las Limas, amb unes quantes arbredes, com les de la Remonta, Tetones i Traslapuente. Molt a prop d’aquí hi ha un gran desert, el de les Bardenas Reales, una escapada que val la pena.

El GR99 voreja l’Ebre al seu pas per Tudela, però tot està força brut. Al Paseo del Prado gairebé no veiem el riu i els mosquits se’ns cruspeixen. Les vies del tren tallen el lliure accés al riu, una llàstima, perquè sembla que la ciutat visqui d’esquena al riu. Al costat del pont hi ha una gran zona de rec i horts coneguda com la Mejana. De Tudela surt una via verda fins a Tarazona (22 km) seguint la via del tren. A la ciutat hi ha uns quants punts d’interès: la plaça de los Fueros, presidida per l’edifici del Rellotge, que havia estat plaça de toros. Cal visitar la catedral, amb claustre romànic, i a l’exterior, el Portal del Judici. També l’església de la Magdalena, amb un campanar i pòrtic romànics, a tocar de l’antic barri jueu, que van conviure sense problema fins que el 1498 se’n va decretar l’expulsió.

El GR 99 continua fins al soto del Carrizal, des d’on un camí entre canyars porta al al Bocal de Fontellas, inici del Canal Imperial d’Aragó entre Fontellas i el Burgo de Ebro, una de les obres hidràuliques més importants d’Europa, que va transformar l’agricultura, a més de ser un mitjà de transport de mercaderies i viatgers. Als voltants hi conflueix el Camino de Santiago, que en alguns moments coincideix amb el Canal.

El poble següent és Ribaforada, amb molta vida. Pugem a veure l’església de S. Blas, del XI, molt deteriorada. Per la rambla i els carrers, tractors, botigues, bars i magatzems. El GR segueix fins acabar al parc fluvial de Buñuel, després de travessar la Reserva Natural del Soto del Trencat, el Ramillo i la Mejana. Continuem en direcció al poble, envoltades de camps, sobretot de panís, però també d’una mena de cols d’un verd-blau que no coneixem. Veiem algun pagès, recs… i al fons, els turons de las Bardenas Negres, però no veiem el riu perquè el tapa la vegetació de ribera. Al centre del poble, el palau del Conde de Altamiri.

Cortes és l’ultim poble de Navarra abans d’entrar a Aragó. A l’església de S. Juan Bautista, l’any 1333 es van fer les capitulacions matrimonials entre el rei Pere el Cerimoniós d’Aragó i Joana de Navarra. Continuem cap a Gallur. De tots els pobles, és el que té el riu Ebre i el Canal més propers (de fet, està encaixonat entre un i altre). Va ser un important port fluvial, amb indústria sucrera, oli, farines i papereres. Hi ha un pont de ferro verd sobre el riu, lloc de confluència també de diferents camins; bones vistes del poble, enfilat, amb l’església, dalt d’un turó.

Ens encanten les cortines a les portes de les cases de tots aquests pobles! Portes obertes per fer corrent d’aire i intimitat preservada darrera la cortina. Bravo!

Tota la nostra ruta