El Canal Imperial d’Aragó, d’uns 110 km de recorregut, és una de les obres hidràuliques més importants d’Europa que comença el s. XVI a Fontellas, uns 8 km al sud de Tudela (Navarra) però no s’acaba fins el 1790. No va ser fàcil. El recorregut que fem és una combinació de cotxe i a peu (sempre pla i recte).

Els orígens del Canal Imperial de Aragón venen de l’any 1529 amb el rei Carles I, concebut com a rec, van començar una presa, una casa de comportes (ara és el Palau de Carles V) però per problemes polítics i econòmics no es va acabar. El 1772, amb Carles IV, encarreguen a Ramon Pignatelli continuar. Més de 1.500 persones treballen en la construcció de la presa, entre ells, presos. Deu anys després les aigües ja creuaven el riu Jalón per l’aqüeducte i aquell mateix any, arriben a Saragossa.

El canal transforma l’agricultura i es reparteixen les terres comunals, que passen a zona de rec. Es construeixen rescloses, ponts, aqüeductes, sifons, dàrsenes, comportes… Hi naveguen barques a vela o arrossegades per sirga i esdevé un mitjà de comunicació i transport vital. L’any 1861, el tren que hi passa paral·lel suposa una competència de viatgers, però el transport de mercaderies continua fins a mitjans s. XX. 

El nostre recorregut comença al Bocal (Fontellas), on neix. Les instal·lacions només es poden visitar els caps de setmana, és dijous i hi anem a veure què veiem. Passem pel petit pont de Formigales i arribem a la reixa… oberta. Hi entrem i mentre llegim un rètol explicatiu, surt un cotxe de dins i se’n va; quan ens girem, veiem que han tancat la reixa. Oh, però… si som dins, aprofitem! Estem davant la Torre del jardiner, un home que, vistos els jardins, devia tenir molta feina. Al davant estan rehabilitant un edifici a tocar del canal. Passegem sota uns arbres frondosos cap endins (hi ha un roure monumental), veiem l’església de S. Carles Borromeo, de línies clàssiques a la façana però amb un àbsis neomudèjar afegit el s. XIX, la primera presa… A l’hora de sortir, els paletes ens obren la reixa i ja està.

El poble següent és Ribaforada, amb molta vida. Pugem a l’església de S. Blas, del XI, molt deteriorada, alçada amunt; a tocar, l’edifici nou de l’Ajuntament. A la rambla i carrers, botigues, gent a les terrasses dels bars, magatzems i tractors. Les aigües segueixen fins a Buñuel, un petit poble amb molta pau: a la plaça dels Fueros, el palau del Comte d’Altamira, amb galeria d’arquets a l’àtic. Abans d’arribar al següent poble, Cortes, ens aturem a veure el Canal d’Aragó, en un pont a la carretera i al fons,vistes a les Bardenas. 

Cortes. El canal passa a uns 2 km al nord. Al nucli antic, l’església de S. Juan Bautista, on l’any 1333 es van fer les capitulacions matrimonials entre el rei Pere el Cerimoniós d’Aragó i Joana de Navarra. Just al davant hi ha el palau dels ducs de Miranda i al darrera, un immens jardí públic que abans formava part del palau. Els carrers tenen les tanques per les “vaquilles” i la plaça de l’Ajuntament s’ha transformat en plaça de toros. A prop del poble hi ha el jaciment de l’Alto de la Cruz, molt valuós. La presidenta d’una penya ens informa que les peces més importants estan exposades al palau… tancat per reformes. 

Cortes és l’ultim poble de Navarra abans d’entrar a Aragó. La continuació per terres d’Aragó, a la següent crònica https://gloriacondal.com/2022/10/01/canal-imperial-darago-arago/