Hem estat uns dies en una casa rural d’Amezketa, a sota mateix del Txindoki (monte Aralar), a prop de Tolosa (Guipúscoa).
Pau, calma, silenci, ovelles en època d’esquilar, pujada al Txindoki en un dia boirós, cavalls i vaques que pasten… i la gent de les botigues, del carrer, de tot arreu, amable.
Ple de catalans, ens deien. La imatge que ens volen vendre, com tantes vegades, de país en violència contínua, d’encaputxats i crits… no és certa. Tan sols, en molts pobles, una corrua de gent amb una pancarta i penjats de molts balcons, pancartes que reclamen en retorn dels presos bascos al seu país, condició que no sembla tan difícil sobretot si es pensa en rebaixar la tensió política.
Ens ha semblat que, com sempre, els polítics van per una banda i els pobles, per una altra més amistosa, menys violenta, més de compartir txikitos i formatges d’Idiazabal.
Ja teniu raó, ja,, els problemes se’ls inventen!