El cap Bon (Tunísia)

Mercat de Korba

Anem al mercat a Korba. Ni un turista. Pantalons, faldilles, abrics, roba interior, xandalls, sabates, quincalleria, plats i olles… i també verdures, fruites, espècies, pans de xapata… A l’edifici del mercat hi ha parades de peix i carn, i de fruites i verdures altre cop. Els venedors no criden. Continuant per la carretera trobem aiguamolls, aturem el nostre cotxe i ens hi aproximem. Mosquits i altres insectes. Ens acostem a la platja de dunes a l’entrada de la qual pasten quatre vaques i arribem a la platja solitària, amb ones braves. El cel, tapat mentre una escletxa de llum pugna per sortir. Després trobem Menzel Temine, amb un petit cementiri púnic. Paisatge de camps cultivats, cereals, arbres fruiters. I les aus, de pas.

Kelibia

Arribem a Kelibia, un important port pesquer, amb una fortalesa bizantina a dalt del turó. Als peus s’estén una llarga badia amb una platja de sorra blanca. Al davant, torres i cases d’estiuejants. Algun hotel. Els pescadors estan cosint xarxes. Altres netegen les barques. Hi ha molta activitat i centenars de barques. Al carrer de dalt la carretera, hi ha moltes botigues de mobles. Estan especialitzats en fusteria.

Kelibia

Kerkuane és la següent parada, on hi ha el jaciment de l’única ciutat púnica descoberta fins ara, del segle V aC. a pocs metres de les dunes. Es pot veure perfectament com eren les cases, els carrers, els banys, els desaigües… Es distribuïen per zones d’artesans i oficis i tenien un alt nivell de civilització. Envoltant-t’ho tot, una gran muralla, de la qual queden algunes restes. Petit i cuidat museu.

Kerkuane

Arribem a la punta més al nord del cap. Ara som a 140 Km de les costes de Sicília. La població, situada ja a la banda de l’oest, es diu El Haouaria. Travessem el carrer principal i arribem al restaurant Les Grottes, amb vistes superbes. La carretera davalla un parell de Km fins arribar a les coves. Al fons, dues illes: Zembra i Zembretta.

El Haouaria

Visitem les pedreres de Char-el-Kebir. Quan els romans hi arribaren, 3.500 presoners van treballar per ells, arrancant pedra per construir edificis com l’amfiteatre de El Djem o les termes de Cartago. Ara n’han quedat unes coves, algunes força profundes, de formes curioses. El dia comença a caure. Més endavant hi ha el poble de Sidi Daoud, un petit port de pesca famós per com cacen tonyines en pla bèstia (col·loquen trampes i els disparen arpons fins que moren dessagnades). El mar es tenyeix de roig. Mala cosa. Bandegem la possibilitat d’acabar de donar la volta per l’altra banda de costa, més escarpada i sinuosa i comencem la marxa enrera. A les cinc de la tarda, a l’abril ja és fosc.

Pedreres de Char el Kebir

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Àfrica i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s