Riu Okavango. BOtswana

L’Okavango té 1.300 Km de llarg. Neix a Angola, passa per Namíbia i arriba a Botswana, on mor al desert de Kalahari. Riu rebel, doncs, perquè no desemboca al mar. El delta combina àrees seques, de sorra, amb humides i verdes. A Moremi, on acampen al principi, hi ha aiguamolls i moltes acàcies. Trobem rinoceronts i elefants. El dia ha estat clar però hi ha alguns núvols, l’element essencial per fer d’una posta de sol un quadre de bellesa excepcional. Veiem lleons menjant-se un antílop. Centenars d’aus. Continuem camí via Xakanaxa. Calor forta. Arribem a Third Bridge, a l’illa de Mboma, però no ens banyem per por dels cocodrils. El guia, ajagut sota del camió per protegir-se del sol, para l’orella i ens diu que els sons que sentim són de lleons. Sortim cap al sud, en direcció a Maun, vorejant el delta. Veiem guineus, estruços… Sol matador i camí ple de sots. Ja força avall, passem per Shorobe, amb cases disseminades, de forma circular amb sostre de palla en punta. els primer humans que trobem. Algunes estan dins d’una tancat. De tant en tant hi ha una cabana de llauna, amb una tassa de WC, que és comunitari.

Maun. Botswana

Arribem a Maun, on viuen grups dels herero, yei, mbukushu… i blancs. Força gent penjada. Algunes dones de rostre trist i seriós, seuen a terra mig ajagudes exposant la seva minsa mercaderia: tres plàtans, unes quantes polseres de plàstic, dos coixins; sembla que no tinguin esperança que ningú els compri. Un 80% de la població es dedica a l’agricultura, però jo no he vist res cultivat. El carrer és una olla de colors i soroll que bull. Cartells adverteixen dels perills de la SIDA. Anem cap a una altra banda del delta, amb canoes. Nenúfars blancs i liles enmig de fulles verdes. El pal dels remers s’endinsa plàcidament dins l’aigua. Uns ànecs xipollegen per l’aigua. Uns corriols neden a prop. Dalt del cel, una àguila rapaç. Hi ha zones molt baixes, d’uns 20 cm i les canoes s’hi encallen. Anem cap a la part del Inner Delta i voltarem per tota la zona de l’illa del Chief.

Illa Chief. Botswana

Arribem en una clariana i acampem. Apareixen dues serps considerables entre les cadires. Cada nit la lluna ens visita. Creix a poc a poc. És l’hora que molts animals es retiren i només queden els que no temen res. Els lleons, els rinoceronts, els elefants. Amos de la nit sota un cel ple d’estrelles. Alguns dies, de tant en tant, en cau alguna. Miro amunt. El món deu anar girant. Vaig tan bruta que la pell, que sembla morena, està tenyida de ronya. Anem a sobrevolar el delta: el pilot treu de cada ala una corda amb una galleda pesant que hi ha al terra, una mena de fre perquè el vent no faci córrer l’avioneta quan està parada. Som quatre dones. Ens enlairem. Algunes cabanes escampades. Acàcies. Braços d’aigua. Estanys. Un ramat de búfals. El riu que serpenteja. Zebres. Un elefant solitari. Centenars d’aus. Un racó per a Karen Blixen i les seves Memòries d’Àfrica. Això s’acaba. A uns quilòmetres, se sent música occidental, molt alta, dels negres. La civilització deu ser a prop.

Construint una canoa. Delta de l’Okavango