Llac de M ellu

Còrsega, juliol 2007. A Corti prenem la carretera de la vall de la Restonica fins a l’aparcament del refugi de Grotelle, a 1.370 m. Agafem les botes, els pals, els barrets, les cremes del sol i una mica de menjar; ens hem oblidat l’aigua però ens diuen que una mica més amunt hi ha una “bergeria” on en podem comprar. Comencem l’ascensió als llacs. El sol és fort i la pujada agradable i ben senyalitzada, que es va complicant a mesura que passa el temps; al final, cadenes i unes escales.

Llac de Capitellu

Després, allà mateix, el llac de Mellu, a 1.711 metres. Tot silenci, una persona aquí, una altra molt més enllà. Mosquits, formigues i altres insectes. Esquelles de vaques. Continuem camí amunt, amb una pujada forta, seguint el curs del torrent d’aigua que baixa del llac de dalt. A estones els pals no serveixen de res, perquè calen les dues mans per agafar-se. Darrers metres, grimpada… i el llac de Capitellu, a 1.930 metres. Alguna gent. A diferència de l’anterior, queda ensota i no pots acostar-t’hi. Si Mellu tenia 15 metres de profunditat, aquest molt més. Algunes clapes de neu. Molts corbs petits, anellats, que no tenen por de la gent i s’hi acosten. Mengem torrades amb sardines i els corbs venen a menjar-se les engrunes.

Llac de Mellu

Passada una bona estona, baixem avall. Si des del refugi hem pujat en una hora i tres quarts, arribem al llac inferior en uns vint minuts, vigilant bé de no relliscar; ens instal·lem a la riba i ens hi remullem. L’aigua està freda. Ara hi ha força gent, se senten crits, canalla, molts estan dinant… i l’esquella de la vaca no para. Després d’un bon repòs, baixem avall. Quan arribem al refugi de l’aparcament, seiem en una taula. Una cervesa, en aquesta situació, és el millor que pots tenir a la boca. Si són dues, el cel! Una “Serena” i una “Pietra”. Se’ns han cremat les orelles…

Llac de Capitellu