Cabana al llac de Mikeli (Finlàndia)

Vam llogar una cabana a la zona dels llacs, a prop de Mikeli. El poble més proper és Ristiina, a 7 Km, on se’m trenca el concepte d’espai, carrers i centre. Tot és un immens prat, amb cases disseminades; no hi ha tanques de separació entre elles, ni allò que en diem centre amb la plaça del poble, l’església,  l’ajuntament i el cafè. Som quatre persones en un espai gran, amb totes les comoditats. Tenim sauna i una barqueta.

En la primera incursió, els rems llisquen suaus entre les aigües; a l’hivern el llac no es glaça perquè ho impedeixen els corrents d’aigua interns. La vegetació és de bedolls, avets i pi roig i al llac hi ha petits nenúfars, alguns en flor. Al bosc, trobem tots els ceps que volem, a més de siurenys, rossinyols, rovellons… Tenim assegurada la supervivència…

Llac Mikeli

Algunes escapades, la primera per visitar Savolinna. Parades de flors, verdures i fruites i artesania en una placeta. Un home gran toca l’acordió. Visitem el castell d’Olavinlinna, una fortalesa medieval que va jugar un paper bàsic en la defensa dels països nòrdics. Passen vaixells que transporten grans troncs. Després pugem a una golondrina.

Un altre dia visitem la ciutat de Lappeenranta. Del port del llac Saimaa surten vaixells i creuers que recorren l’arxipèlag o baixen pel canal del Saimaa fins a Viborg (Rússia) i el golf de Finlàndia. Gràcies als corrents d’aquest golf, Finlàndia té una temperatura molt més càlida que regions de la mateixa latitud. Visitem la fortalesa, amb antigues casernes i magatzems convertits en tallers d’artesans, habitatges on viu gent, sense tanques, amb patis, un hortet, un coffe-shop amb botigues adossades de roba, pintura, aquarel·les, joies…

Llac Mikeli, Finlàndia

Un altre dia anem a Imatra, per la mateixa carretera que en un trencant marca 200 Km per Sant Petesburg. Cascades, els ràpids d’Imatrankoski i un hotel, l’Scandic d’art nouveau.

Catedral ortodoxa d’Uspensk. Helsinki

Finlàndia, que fa servir l’euro, no és excessivament cara. Helsinki, la capital, és bonica i val la pena reservar alguns dies per visitar-la. La catedral ortodoxa d’Uspensk, la catedral luterana i altres edificis importants a la mateixa plaça, com la seu del govern finès, l’edifici principal de la Universitat, i cases de comerciants importants; a prop, un monument d’Eduardo Chillida donat a la Universitat. Al mig de la plaça, l’estàtua del tsar Alexandre II. A poques passes, el museu Sofiankatu,  obert 24 hores al dia.

Sala de concerts Sibelius. Helsinki

El parc de Sibellius, va la pena, amb un monument escultura en honor seu, davant del mar, una mena de tubs com si simulés un orgue. L’església de Tempeliakku, és un temple excavat en una roca el 1969. Quan hi entrem, una noia està tocant al piano peces de Chopin. Fem un te en un quiosc preciós a la rambla, el Kappeli i sopem molt bé al restaurant Lasipalatsi. Si es té temps, es pot agafar una barca cap a la fortalesa de Suomenlinna, declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat.  un arxipèlag d’illes unit per ponts. Hi ha cafès, museus, galeries, natura… Tot verd, molt verd.

Helsinki

Per nosaltres, els llacs de Finlàndia són sinònim de pau, de calma i de solitud compartida.

Hi vam anar a través de: www.villasyvacaciones.com