Portada del llibre Los Reyes. Julio Cortazar
No parla dels d’Espanya, sinó de Minos, Egeu i Teseu. Creta dominava Atenes. El minotaure, tancat pel rei de Creta no és com els altres éssers, és una amenaça per a Minos i per això el tanca, per por. El poder no es pot permetre el luxe d’alliberar-lo. Els reis no tenen cap altre opció si volen perpetuar el seu poder. El minotaure és diferent de la majoria i per això és perillós. Per alimentar el minotaure, Minos obliga Atenes a lliurar set donzelles i set joves cada any. Teseu, el fill del rei d’Atenes es presenta voluntari per lluitar i alliberar el seu poble del terrible pagament. Els mòbils dels dos reis són similars: els cal matar-lo pel que representa. Minos i Teseu parlen d’Ariadna, la filla de Minos, com d’una recompensa a donar o rebre. Minos diu a Teseu: “Mata el Minotaure i et donaré Ariadna”. El trofeu de guerra.
El laberint no és una presó. La presó és el món de fora. El minotaure no vol sortir. Coneix el seu poder i necessita morir perquè la llibertat, més enllà del temps i l’espai, romangui. “Mort seré més viu”. La llibertat no rau en matar els diferents.
Aquesta és la versió no oficial del mite de Teseu i el minotaure, de l’obra de teatre de Julio Cortázar, “Los reyes”. Alfaguara, Madrid, 1985. Absolutament actual.
Gloria Condal 
De Cortázar només he llegit un conte o relat, que és aquell amb es que va basar Antonioni per fer la pel·lícula “Blow Up”, degut a un treball que haviem de fer a història del cinema. Em va agradar força la seva forma de narrar i descriure i em vaig prometre llegir més coses seves però de mica en mica el vaig oblidar per donar pas a altres escriptors i novel·les. A veure si arrel d’aquest post el tinc més present. Me l’apunto a la llista de llibres pendents.
Besades! 😉