Els exèrcits, poden ser humanitaris? Com afecta la seva presència al treball de les ONG?

El llibre Humanitarisme militar, militarisme humanitari, del Centre d’Estudis per a la pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau,  recull les ponències de les jornades que sobre aquest tema es van fer l’any 2006.

Hi podem trobar preguntes i reflexions com aquestes: Els exèrcits són instruments de la política exterior dels estats. L’humanitarisme s’està utilitzat per millorar la seva imatge; així passen a ser una mena de diplomàcia substitutòria del què no s’ha fet en l’àmbit polític i militar. Segons un estudi fet per Alejandro Pozo, del pressupost militar del 2004, l’Exèrcit espanyol, només va destinar un 0,006% a accions humanitàries. Quin sentit té, per exemple, que el rei o el president del govern visitin els soldats espanyols a l’estranger i lloien la seva “tasca humanitària”?

Un estudi de les Nacions Unides arriba a la conclusió que perquè els exèrcits poguessin dur a terme totes les accions de pau al món, caldrien entre 400.000 i 500.000 soldats. Actualment, els soldats de tots els exèrcits sumen uns 26 milions. En sobren uns quants, doncs.

Les grans potències només intervenen on hi ha interessos en joc. No ho fan en països poderosos sinó en llocs que no són aliats seus. Xabier Agirre cita Bertolt Brecht quan diu: “Hi ha moltes maneres de matar algú, però només algunes són il·legals”. José Luis Gordillo recorda que la majoria d’accions humanitàries són necessàries com a conseqüència d’accions bèl·liques que els exèrcits han protagonitzat.

Es dóna una imatge de la realitat de la guerra que la infantilitza (l’anomenat efecte Walt Disney): dels morts civils ara en diuen danys col·laterals; del camp de batalla, zona d’acció; de l’assalt, intervenció especial; del tiroteig, contacte; dels morts pel propi exèrcit, baixa per foc amic; d’una situació caòtica, situació fluïda, d’assassinar, neutralitzar. Pel que fa a aquest tema, vegeu http://www.jordi-raich.com

La majoria dels experts estan d’acord que cal una força per actuar en casos de crisis humanitàries, però no caldria que fos una força militar, sinó civil, el més independent possible i sotmesa al secretari de les Nacions Unides.