L’autor de “The road”, Cormac McCarthy, un veterà escriptor nord-americà nascut el 1933, és el mateix autor del llibre No country for old men, en el qual es basa la pel·lícula dels germans Coen i que compta amb l’exitosa participació de Javier Bardem.
Les 236 pàgines del llibre que ha fet Edicions 62 narren amb senzillesa un viatge per carretera d’un pare i el seu fill. Al cap de poques pàgines d’haver-lo iniciat, ens adonem que allò no és una excursió a peu per paisatges coneguts, sinó un recorregut que amb prou feines sabem on comença i, això sí, no sabem on acaba, ni quan. Un viatge des de les muntanyes del nord fins a les platges del sud a través d’un país sense color i sense olor. Paisatges cremats, ressecs, erms. Fred, pluges i neus. Poca gent, i sempre amb por que apareguin i els facin mal. Un únic objectiu, cobrir les necessitats vitals: menjar i dormir.
El dia a dia d’un home que ho fa tot per un fill i d’un fill que no ha conegut res més que el profund amor del seu pare. Poques explicacions del desastre sobrevingut. Una catàtrofe natural, un cataclisme provocat pels éssers humans… tant se val. Enmig d’un món on els pocs que queden lluiten per sobreviure, la recerca d’altres, “els homes del foc”, que, com ells, encara creguin en l’esperança.
M’ha fet pensat en una novel·la de ciència ficció que vaig llegir l’any 2000, en anglès, The stand, d’Stephen King, de 1141 pàgines (!). Una grip sortida involuntàriament d’uns laboratoris americans mata el 95% de la població mundial i els supervivents que queden, intenten sobreviure. La diferència, però, és clara: aquí és petit format i perceps els sentiments a flor de pell.