Drama de denúncia política dirigit el 1995 per John Boorman i protagonitzat per Patricia Arquette, U. Aung Ko, Frances McDormand, Adelle Lutz, Spalding Gray.

Basada en fets reals. L’any 1989 Laura, una dona nord-americana que treballava de metgessa, perd l’home i el fill, assassinats. La seva germana la convida a viatjar a Birmània per oblidar. Un nit que no pot dormir, surt al carrer malgrat el toc de queda i es troba una manifestació amb la presència d’Aung San Suu Kyi, principal líder democràtica, premi Nobel de la Pau el 1991. Com que ha perdut el passaport, s’ha de quedar mentre no tingui el nou, però la immediata repressió militar fa que es trobi immersa en una intensa aventura amb el seu guia, fet que acaba canviant-li la vida.

Si mentre la veus recordes que allò és real, se’t posa la pell de gallina. Penses com pot ser que un país que fa tants anys que pateix una dictadura militar, pugui continuar com si res, torturant i massacrant, si no és per la complicitat dels països veïns (Xina i Índia sobretot), però també amb la mirada cap a una altra banda dels països europeus, que mentre critiquen el règim militar, França o Suècia vene armes al règim militar. Els fets repressius de la tardor de 2007 van tornar a posar el tema d’actualitat. Els propers Jocs Olímpics de la Xina són una magnífica oportunitat per denunciar el tema. La premi Nobel continua tancada a casa seva i els principals líders democràtics continuen sent assassinats. La hipocresia de les democràcies occidentals no té nom. O potser sí.