Caramel

Pel·lícula franco-libanesa dirigida per Nadine Labaki i estrenada al nostre país el 2008.  El títol està inspirat per la barreja de sucre, aigua i llimona que fan servir les dones àrabs per depilar-se.

Layale (interpretada per la mateixa directora), és la propietària d’un saló de bellesa i perruqueria que surt amb un home casat. Nisrine és una musulmana que està a punt de casar-se, però el seu promès no sap que no és verge. Jamale no accepta que es fa gran i es resisteix a la seva menopausa. Rima no se sent atreta pels homes, sinó per les dones. Rose, la modista, s’ha sacrificat sempre per tenir cura de la seva germana gran, que no hi toca, i no té autonomia.

La majoria de pel·lícules libaneses de fa uns anys giraven al voltant de la guerra civil (1975-1990), que va destruir gran part del teixit social del país. Alhora, cal tenir en compte que el film està fet just abans de l’atac d’Israel al Líban, fa poc més d’un any, quan hi havia pau i calma. Però aquí no ens parlen de guerra, sinó de problemes quotidians, de sentiments, d’il·lusions i de frustracions. Layale s’adona al final que la seva relació amb aquell home casat (a qui mai veiem) no té sortida. Nisrine soluciona, amb l’ajuda de les seves amigues, el problema de la seva falta de virginitat. Jamale es menteix fent veure que encara té la regla. Rose es fa il·lusions per un client, però hi renuncia, per no abandonar la germana. Quan Rima renta el cap a una clienta els ulls se li il·luminen.