Escapada des de Barcelona a Saragossa amb l’AVE. Anem a la Seu, el Pilar (pugem a dalt de la torre), el museu de Caesar Agusta (el passat romà de la ciutat), i dinem en un dels múltiples llocs del “tubo” (zona de bars i tapes al nucli antic), però la joia de la corona d’aquesta visita és un espai que ens va encantar i no és gaire conegut: el palau de l’Alfajeria.

El trajecte amb AVE no és tan ràpid ni barat com pintava: de Sants a l’estació de Delícias hem trigat 1 h 45 minuts i cada bitllet ens costa, per internet, uns 80 euros anar i tornar.
Palau de la Alfajeria: onze segles de construccions i destruccions superposats, des del segle XI d’esplendor àrab fins arribar a ser la seu de les Corts d’Aragó, passant per l’epoca medieval, els Reis Catòlics i les diferents reformes.
La torre del Trovador s’inspira en la història de l’escriptor romàntic Antonio Garcia Gutierrez, que parla d’un trobador enamorat d’una dama de la reina, que és tancat a la presó de la torre pel comte Luna, perquè també volia la noia. L’executa i la noia quan ho sap, es mata. Una gitana explica al comte que el trobador era, de fet, el seu germà. Verdi es va inspirar en aquest drama per compondre la seva òpera Il Trovatore.
El s. XV els Reis Catòlics volien recordar la victòria sobre els àrabs i així ho diuen les inscripcions gòtiques dels salons, però resulta que el mestre d’obres era Faraig Gali, un mudèjar que va fusionar estils àrabs i cristians. Així, el palau acaba recordant més la Granada àrab que un castell cristià. Declarat patrimoni de la Humanitat, només per això, paga la pena una visita a Saragossa.
Què bé que ho teniu! Agafar tren i en res ser aquí o allà. A veure quan des de Mallorca fan el pont fins a València o Barcelona jeje 😉