
Plaça Stravinski. París
Quan no és la primera ni la segona ni la tercera vegada que visites París, et pots permetre el luxe de fer coses diferents. Visitar una exposició o un monument? però les cues al carrer et deixaven garratibada. Sort de les alternatives. Pots repetir espais que t’han fascinat (l’Orangerie, Saint Germain, la Marais, Montmartre…) o cercar-ne de nous: dos museus no tan coneguts com els habituals, el de Cluny (Edat Mitjana, amb els tapissos de la Dama de l’Unicorn, sis peces que representen els 5 sentits més un sisè “al meu únic desig”) i el Romàntic (planta baixa dedicada a George Sand). També hem conegut una mica més el Sena i el seu canal i les galeries (a més de les Lafayette, n’hi ha moltes més!).
El Sena baixava pleníssim i van suspendre els viatges de les barques alguns dies, per perill de desbordament. Es pot agafar un bitllet pel bateaubus i pujar i baixar tantes vegades com vulguis, des del Jardin des fleurs a la Tour Eiffel. També és interessant el canal de Sant Martí, que desemboca al Sena; fa 4,5 Km des de la Vilette, és navegable a través de rescloses i hi circulen barcasses per a viatgers i de transport de materials, com al Sena. Vam recórrer des de la resclose de Recolets fins al quai del Seine (després de la plaça d’Stalingrad). Cap avall, queda tapat a l’alçada del fabourg del Temple, passa per sota la pl. de la Bastilla, treu el cap de nou i mor davant del Jardí de les Plantes.
Les galeries comercials van començar a posar-se de moda a partir del 1800. Comencem per la galeria Colbert (carrer Petits Champs) amb una gran cúpula al final, després per la Vivienne, diuen que una de les més boniques, amb botigues d’alta prestigi, com la de sedes Wolf et Descourts, la floristeria Emilio Robba , els vins Fils & filles… Les Chosieul són més populars. Panorama, la més antiga, amb un teatret de varietats o els gravats Stern; al davant, les Jouffroy, amb 2 hotels, llibreries, una botiga de bastons on Toulosue Lautrec n’era client, llibres antics… Les Verdeau, amb restaurants, llibres de còmics antics Roland Burent, punts de creu amb una noia a dins que en feia amb un títol com “La bonheur des dames”, una de fotografia ().
Més dades de galeries: www.ciudadluz.net/rincones/rincones.htm
En l’apartat d’exposicions comentem la de Louise Bourgeois al Centre Pompidou i la de Babilonia al Louvre.
París… Com m’agradaria anar-hi! El pròxim viatge m’apunto amb vosaltres 😀 Sempre viatjant! M’alegro per vosaltres perquè es nota que ho vareu passar bé. Ja teniu pensat el pròxim?
Una abraçada!