manuscrit

Museu del Louvre mini-site.louvre.fr/babylone/FR/index.html

“Bab” vol dir porta i “ilo” déu. La ciutat ja era famosa des dels temps dels amorites, al segle XVIII aC, fins als caldeus, 1.200 anys després, havia caigut i s’havia alçat desenes de vegades. Assolí el màxim esplendor al segle  VI aC, amb Nabucodonosor (Nabu era el déu de la sabiduria, per això tots els noms dels reis comencen per Nabu). Va construir murs gruixuts per protegir-la i hi va fer grans temples i palaus. Els alemanys es van emportar la porta d’Ishtar amb representacions simbòliques de déus animals (el déu Marduk té un cap de dragó, el coll i tronc de serp, la cua d’escorpí, les potes de davant de lleó i les de darrera d’àliga) i Sadam Hussein en va fer reconstruir una rèplica l’any 1960.  A Babilònia hi va haver dues cultures fonamentals: la del rei Hammurabi, que elaborà el famós codi, que no té res a envejar a les nostres constitucions.  Va viure del  1792 al 1750 aC i fou un gran reformista i legislador. El segon gran sobirà va ser Nabucodonosor, (605-563 aC), que reformà la ciutat. Més tard hi arribaren els perses, Alexandre Magne, els romans, els otomans i finalment, els àrabs. Travessada per l’Èufrates de nord a sud, la muralla exterior tenia 16 Km de llarg i la interior, 8 Km. El palau gran tenia 52.000 m2. A prop de l’Èufrates hi havia els jardins penjats construïts per Nabucco, que Cir va desviar 20 Km. més avall, i dels quals ara no queda ni rastre. A prop del temple d’Esagila hi havia la torre escalonada, de 91 m d’alçada i a dalt  un santuari i un laboratori astronòmic, que sembla que va caure a conseqüència d’un atac persa.

estela sumeria

L’exposició del Louvre mostra alguns dels dibuixos de terra cuita i ceràmica de la porta d’Isthar,  l’estela de basalt negre on hi ha esculpit el codi d’Hammurabi, estatuetes, joies i nombroses taules de fang amb textos de temes diversos, tot traduït perquè ens puguem fer càrrec exacte de què deien i com, amb les bossetes on els guardaven. Per exemple, hi ha la conversa entre un home i Déu: “… et trauré el pes del fardell però tu hauràs d’ajudar els pobres”, o un altre que ens explica que Marduk va néixer de la conjunció del déu de les aigües dolces i del de les aigües salades. O el d’un cuc que no volia que el posessin a treballar al camp i demanava un lloc més original; així, el van posar dins la boca dels éssers humans, i foradava els queixals. Llavors s’explicava que havien de posar una agulla pel forat i treure el cuc per curar el pobre afectat.

Una part de l’exposició està dedicada a mostrar com els occidentals han explicat la història de la torre i de la ciutat, tal com fan els iraquians al Museu de Babilònia. Les diferents civilitzacions i religions n’han fet múltiples i variades explicacions, sempre per justificar els seus objectius i escombrar cap a casa.

Porta d’Ishtar. Babilònia. Foto: gloriacondal