D’aquest llibre, sorprenen unes quantes coses: el narrador és un personatge especial: la Mort. Te n’adones al cap d’una estona de llegir-lo. També la manera de narrar, amb petits capítols i una introducció centrada; després, dins del capítol, més ampliacions-explicacions. Preguntes que inciten a la reflexió com: què penses que va fer el personatge? Això? Allò? Els dibuixos que apareixen al llibre, o un llibre dins del llibre… en resum: no és un llibre gens “habitual”.

La protagonista és una nena situada a l’Alemanya de Hitler, en plena guerra. Un pare adoptiu molt especial que toca l’acordió, treballa poc i se l’estima tendrament. Una mare que treballa molt i sempre rondina, però també se l’estima. Els amics, sobretot el Rudy. El carrer. La casa de l’alcalde, al cim del turó. La dona de l’alcalde i la seva biblioteca. Un jueu. La por. La solidaritat.

El llibre és un homenatge a les paraules, al poder de les paraules. Al poder de la lectura. A la gent que llegeix i a la complicitat que es pot crear entre persones molt diferents. Tendre. Trist. Fàcil de llegir malgrat les seves 562 pàgines.

La lladre de llibres, Markus Zusak, La Campana, BCN 2007