Arribem a Catalunya i tot el gas i el foc que acumulava a la panxa el volcà Kilauea (Hawaii) quan vam ser-hi una setmana abans, va esclatar.

A Big Island hi ha dos volcans actius, el Mauna Loa, que fa 4.100 metres i el Kilauea. Aquest segon ha anat creant diversos cràters dels quals, dos estan ben vius: el Humaumau (la 1a explosió va ser fa 84 anys)i el Pu’u O’o (fa 25 anys). Des d’aleshores no han parat.

Volcà Kilauea. Hawaii. Foto: gloriacondal

Al cràter Pahuai hi ha un trencant que duu a un pàrquing final i d’allà es pot caminar fins al mirador del Pu’u O’o. Cau una pluja fina que ens va calant i hi  ha força boira. Caminem sobre lava envoltades d’algunes falgueres no gaire grans i arbres “lehua.” Paisatge de desolació. No podem anar a Napau perquè cal un permís especial. Comencem a pujar entre una zona arbrada fins dalt; se suposa que es veu el cràter actiu del Pu’u O’o, però la boira ho impedeix. Estem soles. El vent xiula entre els arbres. No hi ha fantasmes però sí un cert desassossec. No és l’única caminada que fem. Un altre dia anem al Kilauea Iki trail: caminem sota falgueres d’un bosc nadiu, baixem al cràter, a 122 m, passem pel mig, entre lava trencada (del 1959) i fumaroles, impressionant. A l’altra banda, pugem novament. Trobem alguna gent, poca, i comença a caure una pluja fina (de fet, tota l’estona ha estat núvol). Quan tornem a ser a dalt, a l’altra punta, calculem que hem trigat unes dues hores (6,4 Km) caminant tranquil·lament i observant.

Kilauea Iki Trail. Hawaii. Foto: gloriacondal

Des del Centre de Visitants es pot caminar als bancs de sulfur i arribar a l’observatori; no es podia circumval·lar la carretera de la caldera perquè els nivells de les emissions de gas eren superiors al permès; per tant, des del museu Jagger calia donar la volta avall.

Fumaroles Kilauea. Hawaii. Foto: gloriacondal

Un altre dia baixàrem la Chair of craters road, amb paisatges de lava vessades entre el 1969 i 1974 i de cràters a banda i banda; la carretera té 30 Km i baixa un desnivell de 1.128 metres.  Paisatge fantasmagòric. Arribem a mar; al final hi ha la llengua de lava que l’abril de 2003 va tallar-la. Al fons, la columna de fum del Pu’u O’o; el contacte de la lava calenta amb la fredor de les aigües, produeix una fumarola i de nit, es pot veure una certa resplendor. La deessa Pelé, que segons els hawaians viu aquí, va esperar que nosaltres fóssim a casa per vomitar gas, foc i fum. El cràter esclatà de nou en una simfonia de colors que nosaltres ens hem hagut de conformar veient per TV i per la webcam del parc. Però hi vam ser!

Llengua de lava. Hawaii. 
Foto:gloriacondal