Vall Waipio Hawaii. Foto: gloriacondal

La vall de Waipio, a Big Island (Hawaii) és verda i humida. El desnivell del camí asfaltat per anar fins a la platja és del 25% i hi deixen circular 4×4. A baix, a tocar d’un riu ample i amb força aigua es pot acampar, amb permís. Cap a la dreta hi ha la cascada; cal caminar entre pedrots però val la pena, perquè és gran i arribes al peu mateix; la força de l’aigua, des de l’alçada que baixa, és terrible. Després anem cap al riu que separa aquest tros d’una ampla platja de sorra negra. No és profund, però l’aigua baixa amb molta força (sort que portem els pals i les sandàlies). A poc a poc, el passem. Ja a l’altra banda, es veu perfectament la cascada d’on venim. No hi ha ningú i les nostres ombres es reflecteixen a la sorra mullada. El riu és la frontera, i és que la gent que ve amb algun “tour” organitzat tenen  prohibit creuar-lo. Per terra, cocos, guaiabes, mangos, plàtans, pinyes i troncs d’arbres secs, caiguts. Caminem fins al final de la platja. Per aquesta banda es pot pujar a l’altra costat de la vall, però no ho fem perquè llavors el cotxe ens quedaria a la banda d’on hem baixat. Seiem al costat d’uns troncs caiguts. Intentem, debades, obrir un coco i ens remullem una mica. Potser ens hi hauríem estat més, però de l’interior es veien uns núvols negres que feien fressat i iniciem la tornada. De la platja al mirador hi ha 300 metres de desnivell, que anem pujant a poc a poc, defugint amablement l’oferta d’una furgoneta de pujar-hi. Quan arribem dalt, el guàrdia (que havia anotat en un registre que baixàvem) i dos companys ens aplaudeixen.

Cascada vall Waipio. Hawaii. Foto: gloriacondal

Mentre anem amb el cotxe cap a Honokaa a dinar, penso en un home sol que tot just quan nosaltres arribàvem a la platja, ell estava a punt de travessar el riu. Pantalons llargs, motxilla, gorra, d’uns cinquanta anys. No duia pals i feia equilibris per aguantar el corrent. Avançava lentament sense mirar enrera, els ulls fixos en el terra, els pantalons xops. Havia aconseguit travessar les aigües i va continuar caminant per la platja fins arribar a l’altra punta de la badia. Es va aturar un moment, va mirar amunt, va col·locar-se bé la gorra i es va eixugar la suor de la cara. Llavors, va iniciar l’ascensió pel camí que puja a dalt. No va mirar enrera.

L’excursió forma part del viatge a les illes Hawaii.