Durant els anys cinquanta, quan regnava el rei Faisal II, a l’Iraq es va crear una Oficina per al Desenvolupament que projectà infraestructures i equipaments encarregats a arquitectes occidentals: Wright, Le Corbussier, Gropius, Sert, Doxiadis… L’assassinat de Faisal el 1958 tallà alguns d’aquests projectes i no va ser fins a finals dels vuitanta que Saddam Hussein va reprendre aquesta política: cridà Bofill i Venturi, entre d’altres, per projectar barris residencials i comercials i per participar en la construcció de la gran mesquita nacional. Amb les guerres, però, tornà a quedar aturat. Què en queda, de tot això?
L’exposició consta de maquetes de Bagdad i de projectes fets o no arribats a construir, alhora que es complementa amb un vídeo on participen entitats i persones de Barcelona i de Bagdad que han tingut relació entre les dues ciutats. Un pont, en resum, per unir una i altra ciutat per llaços d’història i de solidaritat.
Col·legi d’Arquitectes de Barcelona http://www.coac.net/Barcelona/
bona nit, Glòria
passava per quí per desitjar-vos un bon estiu
una abraçada i mil petons
m
Vaig anar a veure l’exposició. Interessant veure la quantat d’arquitectes que han passat per la ciutat de Bagdad.
EL documental també semblava interessant, però és força llarg. Jo vaig ensopegar la part que parlava dels lligams entre Barcelona i Bagdad, de gent compromesa, del llibre Contes de Bagdad…