Amorgós és una illa allargada i estreta, molt abrupta i amb poques platges. Hi viuen unes 2.000 persones i té 2 poblacions importants on els ferris s’aturen, Egiális i Katápola. No té aeroport. És poc turística (hi ha força turisme francès perquè Luc Besson hi va rodar el 1988 Le grand bleu.)

Des de Katápola, on jo em vaig allotjar, es pot anar fent tota l’illa, per les dimensions. Cal anar, per exemple, al monestir de Chozovióitissa, excavat en un penya-segat de 180 m sobre el mar i després baixar a les cales d’Agia Anna i la de Muros, netes i boniques. A sobre de Katápola, la ciutat més gran, hi ha les ruïnes de l’antiga ciutat de Minoa. Travessant l’ìlla s’arriba al poble d’Egiàlis, també port important i d’allà, si es tenen ganes de caminar (o amb bus), es pot pujar al poble de Tholária i el de Lagkáda, blanc, estret, amb el terra dels carrers ple de dibuixos pintats: margarides, estrelles, cors… A d’altres llocs l’han imitat. Des de Katápola es pot anar amb barca a Malteza, una platja de sorra per a famílies i gent que no es vol complicar la vida, i Plakes, unes roques on jeu la gent com llangardaixos i et pots tirar a les blaves i profundes aigües. Ni una ombra.

Però segurament el poble més bonic és Xóra, la capital de l’illa, a dalt de Katápola, amb molins de vent fa temps abandonats, restes d’un castell venecià i l’església d’Agios Fanúrios. La gent seu als cafès i juga al pali Allà, el temps es va aturar fa temps. Hi ha habitacions per llogar i oblidar-se del món.

Un regal de la natura en una illa abrupta, no apta pels que volen arribar fàcilment a les platges.