Pirgi, Xios, Grecia. Foto: gloriacondal

Hi vam anar per primer cop al’ny 2001. Xóra és el nom que els habitants donen a la capital, com a tantes illes. Té la biblioteca Korais, importantíssima, la catedral, un parc central, amb quioscos i el c/Aplotarias, de botigues; roba i sabates, llibreries i papereries, música. Hi viuen unes 30.000 persones, de les 50.000 que hi ha a l’illa. Vrontàdos, a prop, és un mosaic de torres i cases entre pins i oliveres, habitada per gent que ha treballat al mar. Passem per Sidirounda, penjat damunt d’un penya-segat, i anem a l’altra banda, a Kardámila. Al port, Marmáro, ens allotgem a les habitacions de la Sra. Maria Ponirou. S’hi està bé, al seu pati; a l’hort hi ha tomàquets, faves, mongetes, albergínies i una enorme noguera, amb taules de fusta i cadires a sota, voltades de tarongers, mandariners, un llimoner, codonyers i magraners. Del nord visitem Blixáda, Nagós, Giósonas, Amades (un petit poble on sembla que les cases estiguin construïdes una sobre l’altra, en un llarg pendent que acaba, uns quants km avall, a la mar), Biki i el cap de Kampí. Un dia anem Lagada i ens agrada tant que decidim canviar d’allotjament. Ens n’enamorem a primera vista.

Les dimensions de l’illa i les 3 setmanes que hi serem ens permeten agafar-nos la vida amb calma i canviar de llocs. L’Anna i el Ioannis ens integren aviat a la vida del poble: una macarronada, el ball de dissabte, la sardinada… Visitem Kalimássia, amb una cooperativa de dones artesanes, el monestir d’Agios Minas (on els turcs van assassinar desenes de persones) i Vounós, un poble medieval de carrers molt estrets on cada casa està comunicada amb l’altra a través de passadissos interiors que els protegien dels invasors. Baixem a la platja de Biri. En tornar, després de Vrontados passem per Daskalopetra, una cala amb una pedra on expliquen que ensenyava Homer. Amb els relats de l’Odissea i La Ilíada va educar Grècia i Grècia educà el món. Sense ell, nosaltres no seríem qui som.

Lagkada, Xios, Grecia. Foto: gloriacondal

No us perdeu els pobles medievals de Kalamoti, Emporion (a prop, la platja de Mavria Volia, amb pedres negres volcàniques) o Pirgí d’obligada visita, Olimpi  o Mestà, impressionant. La platja més propera és Agia Dinami, una de les millors de l’illa, amb aigües turqueses.Dos pobles que cal veure: Avgónima i Anavatos (aqueat pràcticament abandonat). A prop, la platja de Traxilli, pedres petites, pins, aigües turqueses. Visitem Agios Iorgos, Vesta i anem a la platja d’Agia Didima. Cal veure el Monestir de Nea Moni: quan els turcs envaïren l’illa, unes 3.500 persones s’hi van refugiar, però els van passar matar; només deixaren vius 18.000 homes que treballaven al màstic, l’arbust del qual o llentiscle (és l’únic lloc del món on es fa) serveix per fer goma, licor, dolços, melmelades, pasta de dents i vernís. L’any 2001 encara no hi era però ara cal visitar el Museu del Màstic, tocant a Pirgí.

Una de les illes més boniques de Grècia! Tant… que el 2015, el 2016, el 2017 i el 2018 hi vam tornar!

Altres entrades relacionades:

Xios 2015

Xios 2016

Xios 2017