Kufonísia

Cap Porí. Kufonisia

Cap Porí. Kufonisia

Koufonisia està formada per 2 illes: Pano Koufonìsi (a dalt) i Kato Koufonisi (a baix): la primera fa 3,5 km2 i hi viuen 440 persones; la 2a està deshabitada; hi ha un caixer, una farmàcia, una benzinera, 3 súpers, una pista de bàsquet i un lloc per aterrar helicòpters. No lloguen cotxes i no hi ha taxis, però tenen metge. Hi plou poquíssim i com a les illes veïnes, tenen problemes d’aigua. Quan plou, plou poc, però si et toca viure-ho, diuen, sempre podràs dir: “Jo vaig veure ploure a Kufoníssia”. A l’hivern les temperatures són suaus, però els vents, potents.

Xora. Kufonissia

Xora. Kufonissia

Hi arribem sense tenir lloc reservat i després de caminar per algunes carrers sense asfaltar (la majoria estan així) una dona, la Maria, es compadeix de nosaltres, ens carrega al seu cotxe i anem a buscar lloc amb ella. Per sort nostra, ens porta a Villa Roula on ens proposen un estudi coquetó, decorat amb gust, amb un jardí magnífic al davant, ple d’oliveres, i també ceps, alguna palmera i algun pi, amb vistes al port i a Xóra.

Vistes de Kufonisia des del turó del Profeta Elies

Vistes de Kufonisia des del turó del Profeta Elies

Xóra és el port i la capital, tot en un. El carrer principal et condueix amunt, a través de tavernes, restaurants i bars, botigues de roba i de records, papereria-llibreria, agència de viatges… i molta gent, tant grega com de fora, omplint les taules i cadires. Per suposat, les iaies que miren i esperen un “kalinixta”, o com una que pregunta per què una de nosaltres menja un gelat i l’altra no; o més enllà, una altra iaia, asseguda, que ens demana que l’ajudem a alçar-se. Descobrim una botiga de papereria i roba pintada, tot fet manualment, Το Παραδοσιακό, d’uns italinans que fa uns anys van decidir venir a viure aquí.

Carrer principal de Xora. Kufonisia

Carrer principal de Xora. Kufonisia

 

El diumenge, kiriakí (dia del Senyor) les campanes criden a missa. I omplen, tot i que alguns marits eperen fora, així poden fumar i fer la xerradeta mentre la senyora és a dins. A aquesta hora del matí, el carrer principal és ben diferent del d’anit. Clar, quiet, buit, amb algú que encara escombra…

Farmàcia de Xora. Kufonissia

Farmàcia de Xora. Kufonissia

Enfilem la pista amunt després de passar pel camp de bàsquet en direcció al turó del Profeta Elies per una pista que fa pujada, fins que arribem a una petita capella a l’aire lliure, amb pedres pintades blanques i una que fa d’altar. Des d’aquí es veu tota l’illa i les del voltant. Som a 100 m sobre el nivell del mar, i encara pugem fins a 113 m, l’alçada màxima de l’illa.

Piscines. Kufonissia

Piscines. Kufonissia

Creuem el turó, arribem a un nucli de cases, Argos, i la gasolinera, i tirem per un sender cap a Porí, a 1,5 km, una llarga platja plana, de sorra, amb petites dunes i mates, tancada pel cap del mateix nom. El terreny d’aquestes illes, sorrenc, ha fet que l’aigua anés foradant les roques, on hi ha coves i les aigües són blau-turquesa. Sota la cova principal, una petita platja on arriben els més valents.

Villa Roula. Kufonisia

Villa Roula. Kufonisia

Per la banda de l’illa d’Amorgós vénen uns núvols negres que sembla que taparan el sol, però quan sembla que l’engoleixen, aquest els escup i retrocedeixen una mica, l’espai just perquè no el tapin. I això passa una i altra volta tota la tarda. Ara entenem perquè aquí no hi plou mai. Passem pel cap de Miloná i arribem a una zona anomenada Piscines, amb coves i aigües cristal·lines. Passem la platgeta d’Italída i baixem a una caleta de pedres a remullar-nos, continuem per Fanós, Finikas, Porta i Limni, on agafem la pista cap a Xóra. El sol ha guanyat la batalla als núvols. No ha calgut bufar.

Tavera al costat del mar i molins. Xora. Kufonisia

Tavera al costat del mar i molins. Xora. Kufonisia

 

Passeig per Xora al capvespre. Una taverna arran de mar, unes barques de colors, una de vermella, com la nostra samarreta del setembre. Un molí que han convertit en allotjament, un cementiri dalt d’un penya-segat amb capella blanca i blava i vistes al molí, a Kerós, a Kato Kufonissía i al sol que es va amagant. Gats, sempre. Lluna plena, que cada cop es va fent més gran mentre el sol es va amagant. A casa, una conversa amb la nostra mestressa, la Rúla. És agradable, intel·ligent i detallista. Recordarem d’allà el jardí i la tauleta vermella amb les cadires blaves… com els molts i diversos colors de les cadires que hem vist en aquesta illa. Aquesta ciutat és la millor que hem vist en aquest viatge per les petites Cíclades (μικρες κυκλαδες).

Abans d’aquesta illa vam visitar Iraklià i Sxinússa (Σχοινούσα)

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Grècia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Kufonísia

  1. Retroenllaç: Sxinússa (Schionoussa) | Gloria Condal

  2. Retroenllaç: Iraklia | Gloria Condal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s