Alonissos. Port. Grecia. Foto: gloriacondal

Hi viuen uns 3.000 habitants. Ens  allotgem a la pensió Panorama,  de Patitiri amb vistes al port, voltada  de buguenvíl·lees. El MOM, la Societat  per a l’estudi i protecció de la foca  mediterrània té la seu a la ciutat. Al  mar Egeu viuen unes 250 foques monja;  fan 2,5 m de llarg, pesen 300 Kg, viuen  uns 45 anys i són carnívores.

A Xóra, o Pali Alónissos, un petit poble blanc penjat a 500 m sobre el mar, cal anar-hi a l’horabaixa; així, es poden veure amb la llum més apropiada els carrers estrets, les teulades de les cases fent espina i els balcons, les petites capelles; des d’allà, pins, oliveres, llentiscles i magraners cobreixen el terra en un pendent avall fins arribar a les roques de baix. A la terrassa del bar, música de boutzoukis. Més enllà, el silenci.

Agios Dimitrios. Alonissis. Grecia. Foto: gloriacondal

Es poden fer moltes caminades ben senyalitzades i excursions amb barca. Una que val la pena és la que va a Agios Dimitrios, una platja en forma de triangle, una taverna i unes aigües turqueses amb pedretes; un grup d’oques i d’ànecs es passegen amunt i avall, a estones per terra, a estones per mar, fent clara ostentació del seu domini del terreny. Una altra opció es quedar-se abans, a Leuko Gialós. Per terra, caminem fins a la platja de Marpunta, un punt sense sortida amb un resort turístic tancat com si fos una presó. Votsi és una extensió de la capital, a un quilòmetre i mig. Des de Xóra es pot baixar a la cala Vritsina o, per l’altra banda, a Megali Mourtià; pel camí, pins, oliveres de plata, cireres de pastor. Amb el bus es pot anar fins a Steni Vala; al final, el cap Gerakas, amb l’observatori del MOM i al davant, l’illa de Peristera. Per l’itinerari 10, que dura una hora, s’arriba a Isómata.

A Alonissos no cal llogar cotxe, perquè hi ha força busos i barques.