Skópelos és l’única illa salvada de les destrosses nazis, amb edificis antics: esglésies, carrers estrets i blancs, escales, balcons venecians, teulades de pissarra blanca en forma de pell de peix… i un encant especial. Més gran que Skiazos però semblant en el sentit que una banda de costa és suau, amb platges i l’altra és escarpada, té poques cales i amb poques carreteres. No sabem si plourà o farà sol i anem preparades per a tot (ull amb els microclimes de les Esporades!). Baixem a la darrera parada del bus que passa pel sud, una hora per arribar a Glossa, a dalt d’una punta de l’altra banda de l’illa, amb Skiazos al davant i caminem fins a Agios Ioannis per una carretera que passa per valls amb boscos, mates de bruguerola, cirerers d’arboç, figueres, moreres i plataners. Al cap d’1 h 40’ arribem a un penyal amb una petita capella blanca a dalt; hi ha unes escales de roca i no és fàcil pujar perquè el pendent és gran, però la vista des de dalt val la pena.
Altres llocs interessants: platja d’Elios, Miliá, al davant de l’illot Dasia, la badia de Panormos, amb petites cales entre pins, gairebé individuals, com Linarakia.
Glisteri, a l’oest del port; es triga uns vint minuts amb barca: platja de pedretes i aigües turqueses, però un parell d’hores després el barquer ens ve a dir que hi ha maregassa i ens tornarà amb cotxe per un camí de bonys continus. A la platja d’Stáfilos hi ha algunes restes arqueològiques (nom d’un fill de la princesa Ariadna, que el 1600 aC fundà una ciutat amb aquest nom a Skópelos); la platja no val res, però anem a la del costat, Velanio, més ampla i ens quedem en una mena de cova formada per les roques.
No cal llogar cotxe perquè hi ha força busos.
Hi han rodat gran part de la pel·lícula Mamma mia.