Naxos és l’illa on Teseu va perdre Ariadna quan tornaven de Creta cap a Atenes. Me’ls imagino amb mala mar, com el que jo he viscut a les Cíclades, i se’m posen els pèls de punta. La capital és bonica, amb un port important, botigues, restaurants i la part de dalt amb carrerons estrets i costeruts. L’escriptor Nikos Kazantzakis, l’autor de Zorba el griego, o L’última temptació de Crist, va estudiar aquí.

Les platges properes a la capital són tipus Marbella, o sigui que nosaltres vam tirar més lluny, a partir de Mikri Vigia i Kastraki, de sorra fina, dunes i força vent. La costa occidental no ens va agradar. Vam acabar a Pirgaki, al final de la carretera del sud, bastant descabalat. Per l’interior hi ha Glinado i Hálki, amb cases d’estil otomà, una plaça maca i algunes destil·leries. Més a l’est hi ha Aspirazos, centre artesanal. A 49 Km de la capital trobes Apólon, amb un petit port i tavernes; s’hi arriba per una carretera plena de revolts per un paisatge sec. A 500 m del port hi ha un kúros, una figura que representa Apol·lo i pesa 30 tones. És el lloc que ens va semblar més coquetó.

Aquesta illa no ens va agradar. No vam trobar racons encantadors, ni platges sense turistes, ni gent amb qui compartir un got de vi.