Simi

Simi. Grecia. Foto: gloriacondal

Simi té 18 Km2 i hi vam arribar des de Rodes. Al sud, en una badia tancada i plana hi ha Panormitis, amb el monestir de Sant Miquel Arcàngel. Cel·les per llogar, terrasses, una capella, un campanar blanc amb coloms, una taverna, quatre casetes, barques de pesca… El port principal té les cases que s’enfilen per la muntanya, amb façana neoclàssica i frisos. Quan baixem de la barca, se’ns acosta una dona que ens ofereix habitació, la Caterina. Arribar a casa seva, amb el sol i la càrrega, no és fàcil. Són 203 graons. La vista, com ella ens anunciava i es pot veure a la foto, és magnífica. Ens hi quedem 3 dies.

La badia és plena de velers i barques. Els ferris s’aturen a prop de la torre del rellotge. Al fons, a la punta, el campanar d’una església, del mateix estil, al costat d’un petit cementiri. Pujant amunt hi ha una placeta amb pins i una mena de grades aprofitant els desnivells. Carrerons de parets blanques acabades d’emblanquinar. Carrers estrets, on, obrint els braços toques de punta a punta. Botigues de queviures, d’objectes de llautó: galledes, palanganes, escombres… Velletes vestides de negre. Arribem a dalt de tot, el punt més alt. Comptem les cases en ruïnes, que són moltes, però sembla que hi ha ganes de recuperar. Una velleta amb un manyoc de claus a la mà ve a obrir la porta de l’anomenat monestir que és, de fet, una petita ermita i ens “invita” a comprar una espelma. Ullada general i sortim. A baix al port, passem per un pontet de pedra al costat de la llotja de peix i voregem el camí fins arribar a l’església que vèiem des del terrat, gairebé el que podria ser el far. El camí voreja la costa des de dalt, a una cinquantena de metres de desnivell. Aigua clara i transparent. Petits racons de roques on caben un parell de persones. Bany privat. És finals de setembre i la mar està deliciosa. Caminem en direcció a Port Nimporios, una petita cala a recer del vent i baixem en un indret tranquil, al costat d’una casa tancada, amb un parell de tamarius. Nou bany. Pedi és una platja amb una mica de sorra, un hotelet i alguns bars i cases de pescadors. Després de passar per davant d’una capella blanca cal enfilar un camí estret per sobre les roques fins arribar a una caleta molt més tranquil·la, Agia Nikolaus. És mitja tarda i alguna gent plega veles. De tant en tant passen barquetes cap a Nimporios, a suficient distància com per no destorbar. El dia que marxem, al port, mentre esperem el ferri per marxar, comprem unes quantes esponges. És el millor lloc. N’hi ha de formes, colors i qualitats molt diferents, des de les rasposes allargades fins a les suaus rodonetes.

Més informació:http://www.visitgreece.gr/en/greek_islands/symi_more_than_words_can_say

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Grècia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s