Kárpazos, a l’est de Creta i a tocar de les costes turques, s’incorporà a Grècia el 1948. Té poques carreteres i vam llogar cotxe un dia; la resta, amb bus i barca. Ens allotgem a Pigádia, la capital. Illa de terratrèmols, un dia tenim un ensurt a l’hotel, quan tot trontolla; la mestressa es comença a senyar i nosaltres sortim corrents a fora. No passa res.
Platges: Amopi petites caletes, a prop de l’aeroport. Arkasa, amb algunes ruïnes i 2 platges: Agia Sofia i la Agios Nicolaos. Cales d’Axata, Kira Panagia, Apella, Agios Nikolaos, Finikí, Lefkós, platja de lliris blancs i ruïnes amb petit port, un encant.
Interior: Aperi, capital de l’illa fins al 1892, sota la muntanya de Kali Limni. Spóa, poble agrícola amb safareigs públics, carrers estrets i blancs per on només circulen persones i rucs, ruïnes d’una torre de l’Edat Mitjana, un cafè i una taverna. Menetés, Volada, Ozos (el poble més alt de l’illa). Arkása, Mesoxóri (cases tradicionals, torres i un santuari dedicat a la Verge).
Anem amb barca al fins a Diáfani, passant per tota la costa est. Els seus habitants es traslladen a la capital per mar, més fàcil. Pujant, una desviació condueix a Avlóna; continuant camí, s’arriba a Olimpos, aïllat de la resta de l’illa molts anys, amb dialecte propi i tradicions ancestrals. Tot són escales. Imprescindible veure’l i si es pot, menjar una “macarounada” i visitar el Giannis, un sabater tradicional. Una altra excursió amb barca: illa de Sària: torrent amunt, un poble abandonat, però okupat aquell dia per veïns que celebraven Sant Zacaries; ens conviden a frapés, i força més tard, una dona, amb tota naturalitat, ens posa a taula gots d’ouzo, keftedes (mandonguilles) i pa negre amb un formatge. Però ens cal marxar. “Si això només era l’aperitiu!” protesta…
Una festa a Larnotiósisa, amb centenars de gent; primer resen, després mengen i finalment canten i ballen, i nosaltres amb ells.
De comiat, el dia de la partida, la mestressa ens dóna pa beneït i raïm.
Retroenllaç: La vieja sirena | Gloria Condal